Baixo caminant pel carrer Viladomat, agafant-me la gabardina, perquè m'apreti i m'abrigui més, amb el paraigüa a la mà, que em tapa una part del camp de visió, i... veig uns peus. Bé, de fet no. Veig unes cametes dins d'un toll d'un arbre, aixeco el cap i les cametes es transformen en una nena d'uns 3 anys, amb el seu chupete i tot, el seu chubasquero. És un toll força fons eh!, i ella allà dins mig enfonsada.
Veig al pare al costat, somrient, mentre la nena fa xip xap amb les seves botes d'aigua, ben equipada. Porta pantalons d'aquest com els que porten els motoristes quan plou.
Clar que sí, penso. I em sento riure a mi mateixa.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
