D'ahir divendres:
Avui estava a la feina i m'he posat una mica de musiqueta per animar-me, que m'estava quedant grogui al costat del calefactor. He entrat al youtube i he pensat..., allò que fas quan penses en el que et ve de gust... i m'ha vingut una melodia al cap... "de tu boca... nananaino... nino nino... dame más que se me agota... (chorus: dame más que se me agota)".
He teclejat: J U A N_L U I S_G U E R R A
I llavors ha començat a sonar la cançó, que només sentia jo perquè m'havia posat els auriculars, i he fet un d'aquells viatges que a mi m'agraden tant. La cinta de K7 del Juan Luis Guerra era de la meva mare, no sé si se la va comprar o li van regalar -mami potser podries aclarir-nos-ho- i la posava sovint al cotxe mentre el meu pare conduïa i nosaltres tres (amb l'Aru i l'Aina) improvisàvem passos de ball, assegudes al seient del darrere. Poca conya amb això de ballar assegudes eh!
Sempre que la posava l'ambient es carregava d'energia positiva i aquest senyor (que després es va fer d'una secta rara o alguna cosa així) em queia la mar de bé.
La meva mare cantant i el meu pare seriós conduint però de tant en tant somreia, perquè ella el feia riure. I nosaltres ballàvem. Mira que fàcil... I de vegades quan anàvem cap a St. Quirze trobàvem un pagès que venia préssecs a la carretera i n'hi compràvem... i ja era l'hòstia aquell viatge en cotxe!
També recordo la meva mare "canturreando" Mocedades planxa en mano (que ja sé que en català és "cantussejar" però no m'agrada i com sempre, al meu blog hi escric com vull). A la meva mare no li agrada planxar, no li ha agradat mai, però ho feia. I si ho feia escoltant música, sempre semblava més feliç i més amena la feina. Posava Battiato, o Aute, o juan Luis Guerra o Mocedades... I sí, m'agraden tots ells per ella. Perquè formen part de la nostra B.S.O. El meu pare era més de Queen, o Dire Straits,... o Mike Oldfield... o Sabina, of course, que també m'agraden per ell.
Em sembla que Simon & Gardfunkel els hi agradava als dos. A mi m'encanta aquesta cançó:
