Un trosset de Suècia... per tornar-se boig BY LAIA

Avui hem tornat a Ikea. Sí, som molt valents, ho sé. Dissabte per la tarda prometia, però com que ja ens sabem els horaris de memòria i avui hi havia Barça, hi hem anat a quarts de nou, apurant a saco...-som super rebels- així que no hi havia gaire gent. El tema Ikea es mereix molt  més que una entrada, es mereix una novel·la sencera, ja no només pel suc que se li pot treure, que telita amb l' IKEA dels collons, sinó perquè a part del llarg recorregut que t'has de fotre per agafar un puto "botellero" o una barra de cortina més llarga que la que vas agafar la setmana passada, ... és un laberint emocional... AIXÒ SÍ QUE ÉS UNA PROVA D'AMOR.

Perquè resulta que quan t'has posat d'acord en el color del sofà, de les cadires, del carrito de les cebes i de si et quedes una estanteria ALBERT o una ROBERT, doncs encara et faltarà arribar a la secció on a part de mirar i triar (i discutir), també pots comprar i hi arribaràs sortejant els altres carros conduïts per parelles que es planten enmig del passadís i discuteixen del color del sofà, de les cadires... i del carrito de les cebes... i tu penses "aparteu, que jo ja ho he passat això, leñe". I t'ha costat la vida passar-ho perquè, no sé degut a quin estrany fenòmen, quan estem a Ikea hi ha coses que adquireixen una dimensió desproporcionada, com EL COLOR DE L'ESTORETA DE BANY. Que no queda bé blava amb el color de la pared del lavabo, que sí, que els lavabos tenen coses blaves rollo mariner, que no, que un lavabo no és un apartament de platja i que la dutxa no és el mar! i el water menys!, que un to salmó donaria més calidesa, seria més mono i més agradable d'estar-hi, ... que a mi m'agraden els tons rosats que dónen alegria, que el blau és un color fred i que és trist i que ... AL FINAL NO SAPS DE QUÈ COLLONS ESTÀS PARLANT I... EN SÈRIO QUE DISCUTIM PEL COLOR D'UN TROS DE TELA QUE TREPITJAREM QUAN ESTIGUEM MOLLS?????

Ens tornem bojos allà dins. Feu-me cas i aneu amb molt de compte.

I quan arribis a la gran secció dels passadissos amb números i lletres et tocarà desllomar-te agafant els paquets 1 i 2 (perquè hi ha mobles que tenen 2 paquets i ATENCIÓ no te'n deixi un, que sinó quan arribis a casa sí que et cagaràs amb tots els suecs del món). I sobretot intenta no fotre-li un cop amb un dels paquets o amb la barra de la cortina al teu acompanyant i no treure-li un ull, i també intenta no trepitjar ningú amb el carro super sònic i... SOBRETOT DE TOT intenta que no et trepitgin a tu amb les teves super xancles fucsies (sí, ostia puta quin mal).

I quan estiguis arribant a la caixa per pagar... QUE SEMBLA QUE NO HI ARRIBES MAI, doncs creua els dits per no recordar-te llavors que JODER, VOLIES UN "BOTELLERO" i... creua els dits perquè si el trobes, com ens ha passat a nosaltres, que no sigui moníssim, de fusta clareta i super barato però... TACHAN TACHAN... et diguin que ESTÀ...

A LA SECCIÓ DE MENAJE...

I mires a la noia de la samarreta groga ambb cara de "MENAJE?... WHAT?"
I penses...
I repasses el recorregut...
I mires a 'Àlex i mires a la noia again...
I dius: AL PRINCIPI DE TOT????

OK. Sudant del "botellero", Laia, ja tornarem un altre dia. Total, sempre ens queixem però ens encanta tornar. Sempre tornem a IKEA.

I quan has pagat, et trobes amb els frankfurts aquells d'0,50 EUROS, que deuen ser basura però que sembla que no te'n pots anar sense el frankfurt, que sinó com que no ha estat del tot autèntica la teva visita al paraís suec del moble-de-disseny-mono-i-barato-per-la-gent-jove-sense-pasta-i-cada-cop-més-per-la-que-no-és-tan-jove-també.

I com que els mini hotdogs només valen 0,50 EUROS! hi ha gent que se n'ha de menjar 7.
És com quan anem al "xino" i comprem coses que no ens fan falta perquè són TAN barates... i no les farem servir mai però ens agrada fer el cutre d'aquesta manera.

C'est la vie. Bona nit i bon diumenge, descanseu molt en els vostres sofàs IKEA.

P.D.: Us he de confessar que escric apalancada al Chaise Longue del nostre estimat EKTORP, que és la millor compra que hem fet i farem en la nostra vida! i que somric mentre teclejo aquestes lletres... i l'Àlex em mira des de l'altre punta (perquè és quilomètric) i em pregunta: ja ho puc llegir?