I per fi... la tardor. BY LAIA

Mai m'ha agradat que s'acabi l'estiu. Però per tot hi ha una primera vegada. Avui és el primer dia de tardor i només puc dir: "per fi!". Perquè aquest any les coses bones de l'estiu pràcticament no les he tingut; ni la platja, ni la sorra, ni el sol, ni els xiringuitos, ni les nits berbeneres, ni els vestits de colors damunt de la pell morena, ni tan sols les sandàlies de tacó. Només he patit la part dolenta de l'estació; la calor, la xafugor, la humitat. Així, que per fi, LA TARDOR. Que per mi arriba com si fos una primavera; on tot ha de començar a florir.

Perquè podrem començar a tapar-nos una miqueta per la nit, perquè la gent que s'apropa no ens agobiarà tant, perquè quan obrim la finestra entrarà de nou una mica d'aire i podrem respirar millor. Pas a pas, poc a poc, que després d'una cosa en ve una altra i no pot ser tot de cop -encara que seria genial que sortíssin les pestanyes d'avui per demà ;) - i després de la tempesta ja sabem tots què diuen que ve... i després de l'estiu sempre ve la tardor, tant si ens agrada com si no, i aquest any ENS AGRADA I MOLT.

Dijous passat anava al bus i vaig tenir una sensació una mica rara, al passar per davant d'un aparador ple d'abrics, i li vaig enviar un missatge a l'Àlex dient-li que sentia que havien d'arribar coses molt bones, no sabia ben bé perquè, però em va venir aquest pressentiment de cop. Quan vaig ser al meu destí, on havia quedat amb l'Aruna, per anar a un concertillo d'uns amics seus que tenien un grupet, la meva super twin sister em va sorprendre dient-me que no éren "uns amics", sinó que éren "ELS AMICS, de les arts". Va ser súper emocionant :)
Tinc el pressentiment, des de fa dies, de que aquesta tardor serà meravellosa.

DILLUNS, 9 DEL MATÍ. by Aru

Dues nenes petites, d'uns 7 anys, s'acosten tímidament l' una a l'altra i s'abracen somrient. Sense dir-se res.
Una nena d'uns 13 o 14 va corrents cap a un nen...saltant i rient i l'abraça rollo mejor amigo del mundo.
Un petit grup de nenes arriben juntes,agafades de la mà, totes amb els seus shorts prèviament pactats la nit anterior, segur.
Un nen (casi noi) fuma davant l'escola, i davant la sorpresa dels seus companys retrobats.
Un grup de peus de sàndalies romanes i abarques. Un grup de peus de converse. Un grup de peus de plataformes.
Dues nenes pintades com portes criden mentre corren l' una cap a l'altra.
Dos nens d'uns 12 anys es saluden amb cara d' estic super content però ho amago. "Ei tiu, què passa?" i es dónen la mà.
Un altre nen, de la mateixa edat, li fa un petó al seu pare a la cantonada, just abans de tombar, perquè no el vegin els altres.
Crits, somriures, cares de sorpresa, ulls que busquen, cares de por també, carteres que sembla que pesin com un mort...
Primer dia d'escola.