He obert els ulls (primer un i després l'altre), encara no havia sonat el despertador i m'he quedat allà estirada, pensant...
I pensava en l'exposició que vaig anar a veure l'altre dia amb la Blanca, de les Dones de l'Afganistan, que per cert hi heu d'anar!, i pensava que no em val aquella història de que són cultures diferents a la nostra i s'han de respectar; que jo no respecto la tradició de pegar les dones i tractar-les com si fóssin una mercaderia, que ho respecti un altre, jo passo perquè em sembla que no té justificació i que no és respectable. Que els hi tallin les mans, com deia aquella cançó de SAU (en un altre context, però també parlava de persones que actuen com si fóssin animals salvatges).
Hi heu d'anar, de veritat, és al Palau Robert i no costa ni un duro.
I també pensava en el concert que vam anar a veure (o millor dit a escoltar), amb la mami i l'Aru, al Palau de la Música. Era un noi de només 24 anys i cec, ... i era un crack el tiu i era tan bonic escoltar-lo, allà dins, que mira que és bonic el Palau,... I aquella senyora tan motivada que teníem asseguda a la fila del davant, que cridava "GRACIAS, GRACIAS IGNASI". I l'Aru i jo ens tronxavem, quina crack la tia, m'encanta aquella senyora.
I en el debat d'ahir per la nit, sobre el documental "Ciutat morta", que ara tothom en parla i que ja era hora. He de confessar que jo no en sabia res de tot això que va passar al 2006, suposo que com tanta gent, per això està molt bé que els mitjans de comunicació, de tant en tant, fagin honor al seu nom i siguin MITJANS de COMUNICACIÓ i INFORMACIÓ, que siguin una eina per donar veu, enlloc de mitjans de cotilleo i realitys de merda. Que mira que són pesats amb els realitys dels pebrots, quin coñazo amb els hermanos, els granjeros i els supervivientes, per favor... I tot això dels cantants i les cançons, què vols que et digui, que cansen una mica i que a mi ja no em fa ni gràcia, a part que pateixo com una burra.
I pensava també en la primavera que vindrà, que podré passejar per la vorera del sol (no torrar-me a la platja en hores fortes, però sí passejar per la vorera del sol, sense amagar-me'n com si fos un vampir), sense perruca i amb cabells!, i podré fer plans pel cap de setmana sense por d'haver-los d'anular perquè no em trobo bé o estic massa cansada. Que bé, poguer passejar per la vorera del sol i fer plans, ... i no estar cansada.
I ja està, que aquest escrit d'avui no té cap "moraleja" (que sé que es diu moralina, però no m'agrada gens ni mica). Només que ho comparteixo amb vosaltres perquè em sento millor i així també la gent s'entén mútuament, no?, vull dir que si ens expliquem, els demés ens entenen, sinó és més difícil, ... que com ja he dit moltes vegades, no som vidents.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
viernes, 23 de enero de 2015
ARA by Aru
Bon dia a tots.
Ahir el meu quiropràctic (de fet és la meva...però...com es diu llavors? quiropràctica?) en fi, que em va dir que és molt important pensar en el ARA.
Els que som nerviosos, que tenim mals d'esquena, que acumulem contractures varies, tensions, etc...és bo per nosaltres pensar en el ARA mateix. En avui. No pensar en el passat, en allò que podriem haver fet, en allò que vam fer malament, o en el futur...en el que hauriem de fer, en els plans per la setmana que vé, en el dentista, les factures, la vora d'aquells pantalons que fa tant de temps que dic que cosiré.
ARA és divendres, i m'he aixecat aviat i li he fet un petó al Jordi quan marxava a treballar.
ARA me'n vaig al gimnàs.
ARA estic contenta.
ARA prenc un tè amb llet i està boníssim.
ARA miro una foto a l'instagram que els hi ha agradat als meus cosins.
ARA estic tranquila i tinc temps.
ARA estimo molt a la meva familia, i als meus amics.
ARA us desitjo que tingueu un dia bonic,
O com a mínim...que hi hagi algo de bonic, en el dia d'avui.
Ahir el meu quiropràctic (de fet és la meva...però...com es diu llavors? quiropràctica?) en fi, que em va dir que és molt important pensar en el ARA.
Els que som nerviosos, que tenim mals d'esquena, que acumulem contractures varies, tensions, etc...és bo per nosaltres pensar en el ARA mateix. En avui. No pensar en el passat, en allò que podriem haver fet, en allò que vam fer malament, o en el futur...en el que hauriem de fer, en els plans per la setmana que vé, en el dentista, les factures, la vora d'aquells pantalons que fa tant de temps que dic que cosiré.
ARA és divendres, i m'he aixecat aviat i li he fet un petó al Jordi quan marxava a treballar.
ARA me'n vaig al gimnàs.
ARA estic contenta.
ARA prenc un tè amb llet i està boníssim.
ARA miro una foto a l'instagram que els hi ha agradat als meus cosins.
ARA estic tranquila i tinc temps.
ARA estimo molt a la meva familia, i als meus amics.
ARA us desitjo que tingueu un dia bonic,
O com a mínim...que hi hagi algo de bonic, en el dia d'avui.
lunes, 22 de diciembre de 2014
Traieu els plats bonics... BY LAIA
Avui venia cap a Ocata, en el tren, i he vist com despuntava el sol per darrera el mar. Hi havia una barqueta, allà molt lluny, que s'apropava a la costa. He pensat que seria un pescador que havia sortit segurament de matinada, que aniria molt abrigat, tindria cara de salut i una pila de peixos ben grossos per vendre a la llotja. M'he imaginat que aniria sol però que estaria feliç. El mar estava pla i molt tranquil. Dóna pau el mar de bon matí... la calma que per fi anuncia que el pitjor ja ha passat i que l'any que s'acosta serà millor. Ha de ser brutal el 2015, ho ha de ser i jo ho faré tot per col·laborar-hi.
La esperanza se asomaba anaranjada y en forma de sol.
Termina el año. Se acaba. Y hoy empezamos a despedirlo con mi amigo Joaquín. Esta noche cantaremos alto y con ganas y con mucha emoción, que el 2014 nos lo ha puesto difícil el muy cabrón, pero nos sobran los motivos para sonreir, mirar hacia delante con optimismo y valorar todo lo que tenemos, en lugar de acordarnos tanto, siempre, de lo que nos falta. Que tenemos un techo con libros y besos... entre otras muchas cosas.
Más de 100 mentiras
Vull desitjar-vos a tots molt Bon Nadal, que encara que hi hagi gent que sigui molt progre i molt hippy, grunge o no sé què, ... i que es recreï criticant aquesta època (tan consumista, OH MY GOD, que el consumista no és el Nadal sinó nosaltres, però no hi entraré), doncs a mi m'encanta i no sé perquè hi hem de buscar res dolent. Jo l'única pena que li trobo és que, com qualsevol altre dia, enyorarem els que no hi són i normalment se n'alegraven tant, de que arribéssin aquestes festes, i es posaven una rebequeta vermella molt suau, per celebrar-les.
Bon Nadal i gràcies pel 2014 (encara que ja se'n pot anar a prendre pel sac), gràcies per fer-me'l més fàcil.
Iaia t'enyoraré però intentaré fer-ho com ho faries tu i treure els plats més bonics dels armaris i donar als que estimo tot el que tinc, que com tu deies "tot fos tan fàcil".
Poseu-vos ben guapos, brindeu i balleu!
La esperanza se asomaba anaranjada y en forma de sol.
Termina el año. Se acaba. Y hoy empezamos a despedirlo con mi amigo Joaquín. Esta noche cantaremos alto y con ganas y con mucha emoción, que el 2014 nos lo ha puesto difícil el muy cabrón, pero nos sobran los motivos para sonreir, mirar hacia delante con optimismo y valorar todo lo que tenemos, en lugar de acordarnos tanto, siempre, de lo que nos falta. Que tenemos un techo con libros y besos... entre otras muchas cosas.
Más de 100 mentiras
Vull desitjar-vos a tots molt Bon Nadal, que encara que hi hagi gent que sigui molt progre i molt hippy, grunge o no sé què, ... i que es recreï criticant aquesta època (tan consumista, OH MY GOD, que el consumista no és el Nadal sinó nosaltres, però no hi entraré), doncs a mi m'encanta i no sé perquè hi hem de buscar res dolent. Jo l'única pena que li trobo és que, com qualsevol altre dia, enyorarem els que no hi són i normalment se n'alegraven tant, de que arribéssin aquestes festes, i es posaven una rebequeta vermella molt suau, per celebrar-les.
Bon Nadal i gràcies pel 2014 (encara que ja se'n pot anar a prendre pel sac), gràcies per fer-me'l més fàcil.
Iaia t'enyoraré però intentaré fer-ho com ho faries tu i treure els plats més bonics dels armaris i donar als que estimo tot el que tinc, que com tu deies "tot fos tan fàcil".
Poseu-vos ben guapos, brindeu i balleu!
lunes, 1 de diciembre de 2014
DIA 1 by Aru
Acabo d'obrir la primera finestreta del calendari d'Advent, que em va regalar ahir la mami. M'ha sortit la cara de la rana Gustavo. Que guai. M'encanta.
El calendari, el normal vull dir, també em diu que és 1 de desembre, i que "Observa el llarg camí que has recorregut avui". Bé , de moment no he fet gaire cosa, treballar a l'ordenador, però...qui sap quan acabi el dia.
Obro la safata d'entrada del hotmail i un mail em recorda, també, que és 1 de desembre. (però... si fa res estavem a la piscina del pati, penso). Obro el mail, que em demana que firmi una petició, i la firmo. És perquè concedeixin una vivenda de protecció oficial a una pobre familia, una dona i el seu marit, 5 fills i una néta que han de sobreviure amb menys de 400 euros al mes, i que evidentment ja no poden pagar el pis on estan. Crec que els hi haurien de consedir, ni que fos per vergonya, per cubrir-se les espatlles, aquests polítics que tenen sous desproporcionats, i cases, i targes de crèdit que paguem tots. Però el que em fa reflexionar no és això, que és molt obvi, dic jo, el que em sorpren és que una familia tan humil tingui una néta, d'una de les filles de 20 anys, que viu amb ells!! PERDONIN, QUE NO EDUQUEN ALS SEUS FILLS???? Nena...si tens 19 anys, i vius amb els teus pares, i no treballes, i viviu amb una pensió,,,QUÈ FAS QUEDANT-TE EMBARASSADA????
En fí...només volia fer aquesta petita reflexió en veu alta, que em fa pensar en la importància de l'educació, en el poder que té, o que podria tenir.
"Educació és allò que queda quan s'oblida el que vam aprendre a l'escola" Albert Einstein
"Eduqueu als nens... i no haureu de castigar als homes" Pitàgoras
"L' Educació és l'arma més poderosa que es pot emprar per a canviar el món" Nelson Mandela
El calendari, el normal vull dir, també em diu que és 1 de desembre, i que "Observa el llarg camí que has recorregut avui". Bé , de moment no he fet gaire cosa, treballar a l'ordenador, però...qui sap quan acabi el dia.
Obro la safata d'entrada del hotmail i un mail em recorda, també, que és 1 de desembre. (però... si fa res estavem a la piscina del pati, penso). Obro el mail, que em demana que firmi una petició, i la firmo. És perquè concedeixin una vivenda de protecció oficial a una pobre familia, una dona i el seu marit, 5 fills i una néta que han de sobreviure amb menys de 400 euros al mes, i que evidentment ja no poden pagar el pis on estan. Crec que els hi haurien de consedir, ni que fos per vergonya, per cubrir-se les espatlles, aquests polítics que tenen sous desproporcionats, i cases, i targes de crèdit que paguem tots. Però el que em fa reflexionar no és això, que és molt obvi, dic jo, el que em sorpren és que una familia tan humil tingui una néta, d'una de les filles de 20 anys, que viu amb ells!! PERDONIN, QUE NO EDUQUEN ALS SEUS FILLS???? Nena...si tens 19 anys, i vius amb els teus pares, i no treballes, i viviu amb una pensió,,,QUÈ FAS QUEDANT-TE EMBARASSADA????
En fí...només volia fer aquesta petita reflexió en veu alta, que em fa pensar en la importància de l'educació, en el poder que té, o que podria tenir.
"Educació és allò que queda quan s'oblida el que vam aprendre a l'escola" Albert Einstein
"Eduqueu als nens... i no haureu de castigar als homes" Pitàgoras
"L' Educació és l'arma més poderosa que es pot emprar per a canviar el món" Nelson Mandela
lunes, 10 de noviembre de 2014
BON DIA 10 de novembre by Aru
El divendres vam fer 34 anys.
I ho vam celebrar molt ben acompanyades, com de costum. I això et fa recordar que hi ha gent que t'acompanya des de fa molt de temps. (fa 10 anys que ens coneixem!...fa 13 anys..... fa 20 anys que ens coneixem!! buf)
Però el millor està per venir, i espero que hi seguiu estant i seguim compartint experiències. I us pugui explicar els viatges que penso fer, i els plans de futur, i els somnis de muntar un negoci, i les ilusions...i seguim omplint els anys de coses bones, de somriures, de bons futurs records.
I podem començar avui mateix, a crear bons moments per recordar amb els anys, així que...
Que tingueu un molt bon dilluns. Aprofiteu-lo.
I ho vam celebrar molt ben acompanyades, com de costum. I això et fa recordar que hi ha gent que t'acompanya des de fa molt de temps. (fa 10 anys que ens coneixem!...fa 13 anys..... fa 20 anys que ens coneixem!! buf)
Però el millor està per venir, i espero que hi seguiu estant i seguim compartint experiències. I us pugui explicar els viatges que penso fer, i els plans de futur, i els somnis de muntar un negoci, i les ilusions...i seguim omplint els anys de coses bones, de somriures, de bons futurs records.
I podem començar avui mateix, a crear bons moments per recordar amb els anys, així que...
Que tingueu un molt bon dilluns. Aprofiteu-lo.
martes, 28 de octubre de 2014
Saliendo a las 6.50 (...cosas que vemos). BY LAIA
Señoras en pijama paseando al perro, madrugadores forzados, luces raras.
Personas mayores que han salido cansadas de dar vueltas en la cama, tacones demasiado altos
para horas tan tempranas,
el frío y el calor... que no se aclaran.
La noche cediendo paso.
Poca gente, mucho sueño,... pocas ganas.
Personas mayores que han salido cansadas de dar vueltas en la cama, tacones demasiado altos
para horas tan tempranas,
el frío y el calor... que no se aclaran.
La noche cediendo paso.
Poca gente, mucho sueño,... pocas ganas.
martes, 21 de octubre de 2014
Heart to heart... by LAIA
Esta mañana me he despertado feliz; aún me duraba la emoción, desde anoche. Teníamos que ir al médico y yo andaba por la casa como atontada, medio flotando, ... teníamos prisa y Àlex me decía que no entendía porque iba tan lenta (yo me reía). Yo me reía todo el rato, creo que todo el día me he estado riendo (ahora creo que estoy pareciendo una loca). Le he respondido "...es que estoy como drogada de alegría". Así tal cual me sentía gracias a todos vosotros que lo habéis hecho posible, me venían como flashes de la cena, de las llegadas, del video, de vuestras sonrisas y vuestros abrazos, de vuestros ojos brillantes a mi alrededor.
Gracias Àlex por hacerme reir (y reirte conmigo hoy en mi colocón de felicidad). Te quiero y sobran palabras.
Gracias a los que no estuvisteis pero... sí estuvisteis.
Gracias a mis queridos niños del Cera (y del Arume) por vuestra enorme generosidad, siempre me ha parecido una virtud tan bonita. Escribo en castellano por y para vosotros. Sois família más que amigos (que ya no era poco).
Gracias a los que vinisteis aunque no era vuestro mejor momento. Gràcies Sara per acompanyar-me en aquest dia, en aquest també, sé que vas fer un esforç i t'estimo. Gràcies a la meva família per ballar i aparèixer per darrera dels arbres, ... recordo l'enorme somriure del Felipe, el pas fantàstic de la Mire... el Christian deixant-se anar... EL GINÉS :) ! A TOTS, GRÀCIES, US ESTIMO.
Gracias a Chencho por llamarme tanto y estar ahí cada día en estos meses, gracias corazón. Gracias Elías por quererme y demostrarme que podía contar contigo para lo que fuera. Me vienen tantas cosas a la mente, quiero decir tanto... pero me cuesta.
Busco ayuda en el diccionario:EMBARGAR (me embarga la emoción): "Adueñarse de una persona un sentimiento o una sensación de tal manera que esta no sea capaz de actuar o pensar."
Gràcies per les roses, que sabeu que m'agraden tant! las que vienen en ramo y las que vienen solas, o en par, todas preciosas y huelen tan bien.
Gracias por las sorpresas... por grabar mi nombre en un lugar tan alegre en el que siempre hay música y tan lleno de recuerdos Y DE FUTURO.
Gràcies per les samarretes, que no me les treuré mai ;) Gràcies per fer-me costat, per fer-me padrina, per les reunions de ladies, per ajudar-me de vegades més del que us he deixat.
Gracias por las palabras.
Gracias por abrigarme, ha sido un invierno demasiado largo y duro pero nunca he tenido frío.
Gracias por una noche radiante, todos me iluminasteis (no puedo decir otra palabra menos cursi, sorry). Gracias a todos los que vinisteis y a los que no pero quisisteis. .
Rootxi t'ho vas currar molt. Gràcies, gràcies, gràcies... mil cops ho diré si cal.
Estoy asimilando tanta emoción, seguro que seguiré recordando momentos de anoche durante mucho tiempo, seguiré pensando en vuestros nombres, en cada uno de ellos y en vuestros regalos, que han sido tantos más de los que os pensáis (durante siempre).
Y paro para no ser pesada, pero no porque haya terminado.
Gracias amigos, família, gràcies caris :)
Gracias por corroborar lo que siempre he pensado y una vez le dije a un chico: que lo mejor de esta vida son las personas.
Gracias por tanto amor.
You and I won't part till we die
You should know we see eye to eye
Heart to heart"
Gràcies per les roses, que sabeu que m'agraden tant! las que vienen en ramo y las que vienen solas, o en par, todas preciosas y huelen tan bien.
Gracias por las sorpresas... por grabar mi nombre en un lugar tan alegre en el que siempre hay música y tan lleno de recuerdos Y DE FUTURO.
Gràcies per les samarretes, que no me les treuré mai ;) Gràcies per fer-me costat, per fer-me padrina, per les reunions de ladies, per ajudar-me de vegades més del que us he deixat.
Gracias por las palabras.
Gracias por abrigarme, ha sido un invierno demasiado largo y duro pero nunca he tenido frío.
Gracias por una noche radiante, todos me iluminasteis (no puedo decir otra palabra menos cursi, sorry). Gracias a todos los que vinisteis y a los que no pero quisisteis. .
Rootxi t'ho vas currar molt. Gràcies, gràcies, gràcies... mil cops ho diré si cal.
Estoy asimilando tanta emoción, seguro que seguiré recordando momentos de anoche durante mucho tiempo, seguiré pensando en vuestros nombres, en cada uno de ellos y en vuestros regalos, que han sido tantos más de los que os pensáis (durante siempre).
Y paro para no ser pesada, pero no porque haya terminado.
Gracias amigos, família, gràcies caris :)
Gracias por corroborar lo que siempre he pensado y una vez le dije a un chico: que lo mejor de esta vida son las personas.
Gracias por tanto amor.
"If you need a hand to hold
I'll coming running becauseYou and I won't part till we die
You should know we see eye to eye
Heart to heart"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)