Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

martes, 20 de julio de 2010

Escolteu-lo! By Laia

Al Cruïlla vam descobrir al Xavier Rudd...


http://www.youtube.com/watch?v=OH9Eckixo-o

lunes, 19 de julio de 2010

CRUÏLLA D'EMOCIONS by AINA


El divendres passat les Ruiz Sisters vam tenir la megasort d'anar al Festival CruÏlla i com us podeu imaginar ens ho vam passar genial. Primer de tot haig de fer una declaració d'amor: estic completament enamorada del Santi de Love of Lesbian, si ja m'agradava ara me tiene coladita de los pies a la cabeza...(sense menysprear al sempre adorat Ben Harper està clar) però l'impacte dels LOL en directe va ser BRUTAL.
I és que aquest grup en directe son una festa, van fer el pallasso, ballar coreografies i el cantant es va canviar diversos cops de samarreta per anar "acorde" amb la cançó ( i per fer-nos caure a TOTES la bava...). A part de les performances varies, a nivell musical es van centrar en els 2 ultims albums, temes com Segundo Asalto, Incendios de nieve, Universos infinitos o Noches reversibles ens van fer posar la carn de gallina, i amb altres com Me amo, Ectoplasta o Club de fans de John Boy no vam parar de saltar com unes boges. No aconsegueixo comparar aquest grup amb cap altre de l'escena nacional, em sembles super autentics,tenen temes super diferents però en els que sempre es troba una essencia que és inconfundiblement d'ells i de ningú més. No els havia vist mai en directe i, si ja em van robar el cor quan va arribar a les meves mans el 1999 (Gracias Bro, con este si que acertaste de lleno!!!) després d'haver-los vist em declaro oficial i incondicionalment fan hasta el resto de mis dias!!! Al final del concert van baixar a saltar i ballar entre el públic, un lujo que diu molt de com es pot ser un gran artista sense anar de divo (d'això Ben Harper n'és un altre gran exemple. Una cosa està clara, els tornaré a veure a la minima que pugui, i quan baixin entre el públic aquesta vegada estaré preparada a primera fila per plantar-li un morreo al Santi, jejeje que se prepare!

Y vamos con Ben, aquest pedazo d'artista, ese viejo conocido que NUNCA defrauda.
Ben Harper és un portento, un dios de la musica, un regal per tots els que tenen la sort de veure'l algun cop en directe. Ho dona tot, s'entrega, s'emociona, i transmet energia per tots els poros de la seva pell. Es impossible explicar tot el que ens transmetre, els solos de guitarra inacabables que ens va regalar, temes com Power of the Gospel o Burn one down (Alex pudiste disfrutar de un trocito!), ell de genolls a l escenari mirant-nos com si estigués flipant de que tots nosaltres estiguessim alla per ell...Buf, un subidón d'adrenalina, mil emocions, somriures i llagrimes...
Encara m'emociono ara mentre us ho explico i ho revisc...

Va ser INCREIBLE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Viva la música!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



RES MÉS A AFEGIR...O POTSER SÍ by Aru

No tornaré a fer la meva crònica del cruïlla ja que l´Ainix ja ho ha fet molt bé. Totalment dacord.
Personalment coneixia a Love of Lesbian, però no els havia escoltat massa, i la veritat és que ens van enganxar a tots (fans o no).
I en quan a l´esperadíssim Ben Harper...pfff!! EL millor de tot és veure que ell també s´emociona, com nosaltres; que també disfruta al màxim del concert, com si fos el primer. Inclús més.
Es despedia agafant-se les mans i aixecant-les com donant-nos les gràcies i transmetent-nos la seva energia; i dient : "Barcelona...you´ve been the best crowd, you´ve been SO high.Thankyou!".
Evidentment no em vaig poder reprimir un "NO!!!! Thank...YOU!"

jueves, 15 de julio de 2010

... si et pica...fot-li ginebra BY LAIA

Aquesta setmana està sent mortal. Estem fent matrícules, m’han canviat els horaris i a sobre, com que se´m ha espatllat l’aire condicionat, no puc dormir per la nit i els mosquits m’acrivillen. Buffffff.

Porto 3 nits dormint fatal, em desperto mil vegades durant la nit, acalorada o amb el zum zum d’algun mosquit que em ronda. Cabrons. La casa de l’aire condicionat diu que aquests dies van molt saturats, així que, si poden, passaran la setmana que ve. LA SETMANA QUE VE?????. Que visc en un àtic que és un forn!!!!!. Que sense aire no dormo senyors!. Que vaig tot el dia morta i tinc ganes de plorar ja!. Joder. Perdó...

Ahir l’Aru em va dir que m’untés amb ginebra. Passava de fer pudor a alcohol tot el dia però quan a les 4 del matí m’he llevat rascant-me per tot arreu i plena de ronxes, he agafat l’ampolla de Beefeater, que no sempre tinc però que aquest cop sí que tenia, i me’n he tirat pels braços, cames i panxa inclosa. He pensat que amb la dutxa l’olor ja marxaria. I sí, sí, ha marxat eh!. Potser sí que m’han picat una mica menys... ja no distingeixo les picades que són d’abans i les que són de després de l’untament de ginebra.

Faig ulleres i estic agotada, així que avui per la nit faré una mica el pendó... només una mica... però mal per mal, que si no dormo que sigui per una bona causa, o no?.

Ànims que ja és dijous.

viernes, 9 de julio de 2010

DE VACANCES by Aru

L´Altre dia vaig estar currant a la platja, al xiringuito, i vaig recordar la fauna que hi ha per allà.
La gent que no demana res siusplau, ni diuen hola, ni gràcies, ni res de res. El pitjor no és que un tio grandet sigui un maleducat; el pitjor és quan vé una nena de 6 o 7 anys i et diu: "Una coca-cola". Jo recordo, de petita, quan els meus pares em donaven diners per comprar-me alguna cosa i em deien "Digues siusplau, i gràcies ".
Els nens no s´eduquen sols senyors!!! Sembla que a vegades la penya se´n oblida. I els escoltes dient mil tacos davant dels fills, o parlant amb un tò... que vaya un ejemplo!.
En fi...
Trobo a faltar treballar amb personetes de 2 anys. Natàlia, Bruno, Àlex... Us trobo a faltar.
(Ni tan sols sabeu llegir, però jo us ho dic)

viernes, 2 de julio de 2010

FOREVER YOURS by Aru

Dimecres a la nit vam assistir a un espectacle fantàstic.
De fet va ser un concert, el de Chris Isaak, presentant el seu Mr.Lucky; però més que un concert va ser un show on ell, el showman més brutal que us pogueu imaginar, va desplegar les seves arts cantant, tocant, ballant, animant al públic, explicant anècdotes i fent ús del seu sentit del humor.
Perfecte.
El concert era a l´Auditori, un entorn molt bonic i ademés amb una acústica molt molt molt bona.
La seva veu ho omplia tot.
Va tocar èxits antics com Somebody´s crying, o wicked game (pell de gallina quan diu "I don´t wanna fall in love....with you"), temes del nou disc: You don´t cry like I do. Increible. I versions com Pretty woman, amb coreografia incluida (res a envejar a l´original, amb tots els meus respectes) o Love me tender, amb la qual es va passejar per tot l´auditori, entre el públic, saludant i fent petons a la gent.
Ai...


Es va entregar moltíssim i tota l´estona van estar al 100 per 100 d´energia. Ell i la seva banda.
Tots brutals i super elegants: Ell amb traje blau cel, rollo Elvis, i els altres tots iguals, amb traje negre amb els baixos dels pantalons i de l´americana amb flames platejades. En fí... Tot perfecte.





Als més nostàlgics ens va faltar Forever blue.... però tot i així...
Mr. Isaak, we´ll be forever... yours.

sábado, 26 de junio de 2010

CUMPLEAÑOS FELIZ...

Para nuestro primer cumple las sisters hemos decidido que esta vez no hablaremos nosotras y nos valdremos de las palabras de otros, tambien de las vuestras si quereis...
os dejamos con este bonito texto de Mario de Andrade.
Gracia a todos los q estais x estar...


Conté mis años y descubrí, que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora...Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente.Ya no tengo tiempo para reuniones interminables, donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos, sabiendo que no se va a lograr nada.Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.No tolero a maniobreros y ventajeros.Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo. Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos. Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.Quiero la esencia, mi alma tiene prisa...Sin muchas golosinas en el paquete...Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.Que sepa reír, de sus errores.Que no se envanezca, con sus triunfos.Que no se considere electa, antes de hora.Que no huya, de sus responsabilidades.Que defienda, la dignidad humana.Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas. Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.Sí. Tengo prisa por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar. Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan. Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido.Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás...

Mario de Andrade

3

jueves, 17 de junio de 2010

... màgic St. Joan by Laia

http://www.estrelladamm.com/ca/

Abans de dir res he de deixar claríssim que el nou anunci d’Estrella Damm m’entusiasma. M'encanta. M'enamora.Ok?. Bé, dit això diré que és un anunci que fa mal a la gent, que és irreal... que aquestes coses no passen, no existeixen, que ja no el tornaré a veure mai més perquè no se si disfruto... o pateixo. Que és massoquisme JODER! (perdó, però és que tanta perfecció em toca els nassos).

A veure, el plan comença en un dels pobles més preciosos de la costa catalana (per no dir espanyola, europea, o mundial!), Cadaqués, un paisatge idílic per començar un pont BRUTAL, i avança cap a la fantàstica i màgica illa de Menorca.
Que la teva amiga conegui un noi mono, simpàtic, que porti un veler de p.m.,... que organitzin un plan brutal pel pont de St. Joan...ok... bueno... però que a sobre l’amic en qüestió, o sigui el que et toca quan es reparteixen les parelles, estigui bo, sigui simpàtic, faci bromes, sigui divertit, li agradi ballar, tingui un somriure preciós, que passegi amb tu pels mercadillos hippis! ... una monada en definitiva... i no et toqui un pèl en 4 dies... NOOOOOO! Normalment l´amic del novio de la teva amiga... no és guapo!... serà simpaticot, com a molt, però aquest portento d’home. Per favor. Quin mal que ens fa tanta irrealitat... ai deu... m´encanta aquest anunci i el noi moreno, com veieu, també.

Quin tiu se’n va amb tu i una altre parella, amb aquests paisatges de fons, en un veler allà ben apretadets... i no s’intenta enrotllar amb tu la primera nit amb unes quantes cervesetes a sobre? PER FAVOR!!!!

Quin primer petó més romàntic amb la posta de sol de Cadaqués de fons... IMPRESSIONANT... és que se’m posen els pèls de punta... aixxxxxxx.

(Obviarem el tema que es passen 4 dies amb l’ampolla de birra a la mà i allà ningú es desmadra, ni es despentina, ni es mareja, ni fa el ridícul ni vomita ni s´emborratxa ni res de res!!!!! IRREAL COLLONS! Perdó.)

Jo vull el plan de l´anunci pel pont de St. Joan però com més s´acosta més difícil ho veig.
Això senyores i senyors, no existeix... i si busquem una història com la de l´anunci d´Estrella... el més probable...és que ens fotem un ostión dels bons, que ens estrellem, en definitiva i mai millor dit.

P.D. L’esperança però és l’últim que es perd... i encara ens queden 6 dies per la màgica nit de St. Joan... tot pot passar ; )

"DE VEGADES EL QUE BUSQUES ÉS TAN APROP QUE COSTA DE VEURE"