Normalment els dilluns són grisos. Avui no.
Tinc 29 anys i, que jo recordi, no havia vist mai nevar així a Barcelona.
Miro pel balcó i està tot blanc!!! La terrassa de sota, el pàrquing de davant de casa....
No és cap descobriment dir que les coses que ens agraden, ens agraden encara més si són inesperades; Que el factor sorpresa les fa millors. I que si a més de ser inesperades passen molt poc sovint... encara fa més il.lusió.
Suposo que per això aquest matí quan he baixat del ferrocarril, a Vallvidrera, i he vist que estava nevant... m´he sentit com si haguéssin vingut els reis.
He caminat fins a l´escola deixant les meves petjades a la neu, i veient tot aquell paisatge tan diferent al que veig cada dia, i quan he arribat he hagut d´espolsar el paraigua...que estava tot ple de neu.
Després, a la classe, he posat a tots els nens a mirar per la finestra, tota emocionada jo, dient "Mireu com neva!!!", i ells, que són nens i això sí que ho ténen, es contagien rapidament de la teva alegria, s´han anat posant més i més contents i cridaven i deien "Aluna mira com neva!!"
Ha sigut un dia molt maco a l´escola.
Ara estic a casa i com he dit està tot nevat. Els cotxes, els arbres...tot el terra!!!! tot és blanc. I és molt bonic.
I avui estic contenta perquè neva.
I encara que potser sigui una tonteria estar content només per això... totes les petites oportunitats que tinguem de ser feliços, de fer festa, s´han d´aprofitar.
Per cert, avui és el dia de la Dona Treballadora, així que... Felicitats a totes. Si teniu feina... Ja teniu una altra cosa que celebrar avui!
Me´n vaig a fer fotos!!!
Està nevant!!! Ahhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
lunes, 8 de marzo de 2010
martes, 2 de marzo de 2010
I VOSTÈ EM MIRA MALAMENT? by Aru
Cada matí, al ferrocarril, em trec el piercing abans d´arribar a la feina; i cada tarda me´l torno a posar quan estic al metro tornant cap a casa.
Que a aquestes alçades encara estigui mal vist portar una arrecada al llavi, o al nas, o a la cella per treballar segons a on, és una tema del que podríem discutir...(Jo a l´escola on treballo no puc portar ni faldilles PER SOBRE EL TURMELL, ni sandàlies, encara que estiguem a 30 graus, ni samarretes de tirants!!) Però no és això el què volia comentar avui.
El tema d´avui és....tachaaaaan:
Les cares que fa la penya quan em poso o trec el piercing.
N´hi ha cada un que l´hauríeu de veure. De debò. Jo flipo. I això que ja ho tinc molt per la mà, i no faig cap show. Ni tan sols trec un mirallet. Però res tu! Deu fer molt de fàstic que algú es toqui el llavi un moment i jo no ho sé!
L´altre dia un senyor gran girava la cara i feia que "no" amb el cap (no és conya eh!), com si m´hagués enxampat fent alguna cosa mal feta. I ara fa una estona una senyora (no gaire gran,d´uns 55 anys eh! amb cara de monja) i la seva filla es miràven l´una a l´altra (tot i que sèien de costat i semblava una posició força incòmoda!) per tal de no mirar-me a mi... QUE M´ESTAVA POSANT UNA ARRECADA AL LLAVI!!!!!!! HORROR!!!!!!!!
No m´importa en absolut el què pensi aquesta gent als que no conec de res. Pitjor per ells que són tan tancats de ment. Jo tinc sort que m´han educat d´una altra manera. El fet és que tenen la barra de mirar-me com si jo estigués fent algo que s´escapés de la seva raó... Però els que fan coses que jo no entenc, els maleducats, els que es comporten de manera irrespectuosa, són ells. No jo.
Que a aquestes alçades encara estigui mal vist portar una arrecada al llavi, o al nas, o a la cella per treballar segons a on, és una tema del que podríem discutir...(Jo a l´escola on treballo no puc portar ni faldilles PER SOBRE EL TURMELL, ni sandàlies, encara que estiguem a 30 graus, ni samarretes de tirants!!) Però no és això el què volia comentar avui.
El tema d´avui és....tachaaaaan:
Les cares que fa la penya quan em poso o trec el piercing.
N´hi ha cada un que l´hauríeu de veure. De debò. Jo flipo. I això que ja ho tinc molt per la mà, i no faig cap show. Ni tan sols trec un mirallet. Però res tu! Deu fer molt de fàstic que algú es toqui el llavi un moment i jo no ho sé!
L´altre dia un senyor gran girava la cara i feia que "no" amb el cap (no és conya eh!), com si m´hagués enxampat fent alguna cosa mal feta. I ara fa una estona una senyora (no gaire gran,d´uns 55 anys eh! amb cara de monja) i la seva filla es miràven l´una a l´altra (tot i que sèien de costat i semblava una posició força incòmoda!) per tal de no mirar-me a mi... QUE M´ESTAVA POSANT UNA ARRECADA AL LLAVI!!!!!!! HORROR!!!!!!!!
No m´importa en absolut el què pensi aquesta gent als que no conec de res. Pitjor per ells que són tan tancats de ment. Jo tinc sort que m´han educat d´una altra manera. El fet és que tenen la barra de mirar-me com si jo estigués fent algo que s´escapés de la seva raó... Però els que fan coses que jo no entenc, els maleducats, els que es comporten de manera irrespectuosa, són ells. No jo.
viernes, 26 de febrero de 2010
Olor a primavera BY LAIA

Ahir per la nit anava amb l´Aruna pel carrer i de cop i volta va passar una ràfaga d´aire molt i molt suau... i mmmmh, vaig notar aquella olor, molt sutil, que anuncia coses tan maques... li vaig dir a l´Aru que es parés i li vaig dir:
- No ho notes?
- El què? ... fa olor a primavera, oi?
I tant que en feia. Ja se que encara falta un mes per la primavera però ahir per la nit es va respirar primavera, com a mínim per uns instants... FANTÀSTICS.
Ja queda poquet. Aviat passarà aquest hivern tan passat per aigua i tan gris i arribarà el bon temps, les bones olors, el solet, les terrassetes, les jaquetes finetes de colors clarets, la bona cara... jejejejje. Ja falta menys perquè passi l´hivern, que no m´agrada gens (a excepció per anar a esquiar i aquest any tampoc he pogut, o sigui que...) i arribi el bon temps i el bon humor... PER FAVORRRRRR!!!
Bon cap de setmana a tots i creuem els dits a veure si podem sentir, ni que sigui algun ratet, una mica d´olor a primavera d´aquesta que tant m´agrada.
Mmmmmmmmua
martes, 23 de febrero de 2010
els matins de la Laia... By Laia (of course)
Aquest matí, a l´autobús, quan faltaven 2 parades o 3 per baixar, se´m asseu un noi al costat. Ja he notat que tenia algo raro... em mirava molt i ... m´he adonat que era retrassat. He pensat “no siguis nazi i comporta´t amb naturalitat”. No se perquè però tendim a posar-nos nerviosos quan se´ns asseu una persona amb alguna disminució, ja sigui física o mental, al costat. M´ha mirat les cames, jo portava faldilla, i m´he posat una mica nerviosa. Però he pensat “no siguis histèrica”. M´ha mirat i m´ha somrigut, jo li he fet un somriure una mica forçat, però li he fet. Pobre tiu, he pensat. Sigues amable nena!.
- ¿Qué tal? – em diu
- Bien, gracias
- (m´ha fet una altre pregunta, que no he entès)
- (he fet que sí amb el cap somrient)
I llavors em pregunta... super mono ell...
¿TE GUSTAN LAS PELÍCULAS DE MIEDO?
Que va en sèrio eh! Que no m´ho invento!
Per favor !!! deu meu, quin mal rollo, li he dit que no i que havia de baixar. M´he quedat 2 parades de peu a la porta, nerviosa i mirant que no em veiés. Si és que tinc un iman pels frikis joder, ja ho dic jo.
- ¿Qué tal? – em diu
- Bien, gracias
- (m´ha fet una altre pregunta, que no he entès)
- (he fet que sí amb el cap somrient)
I llavors em pregunta... super mono ell...
¿TE GUSTAN LAS PELÍCULAS DE MIEDO?
Que va en sèrio eh! Que no m´ho invento!
Per favor !!! deu meu, quin mal rollo, li he dit que no i que havia de baixar. M´he quedat 2 parades de peu a la porta, nerviosa i mirant que no em veiés. Si és que tinc un iman pels frikis joder, ja ho dic jo.
lunes, 22 de febrero de 2010
SOY UNA MUJER Y SE CUAL ES MI NOMBRE by Aina
Ahir a la nit em disposava a registrar-me a ebay, anava a omplir el formulari de costuma quan, despres de l'espai reservat pel nom llegeixo el seguent:
APELLIDO (PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS)
Mande???!!!Potser no ho he entes be, ho tornare a llegir...PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS. Que vol dir aquest aclariment?? Que perque estic casada m'he oblidat de qui soc i de com em dic? Que ja no se que hi ha escrit en el meu dni i he perdut la meva identitat adoptant la del macho dominante??
Srs de ebay es una broma? Esta clar que si em preguntes el MEU cognom et donare el meu cognom i no el de la veina del tercer pedazo de subnormal machista!!!Us informo que soc una dona i se com em dic! MIRACLE!!!ALELUYA!!!
Esta assumit que vivim en una societat que encara esta a anys llum d'aconseguir una verdadera igualtat de sexes pero que es dongui per suposat que la pobreta dona limitada un cop casada ja no sap ni com es diu em sembla molt fort, es mes, em sembla humiliant.
Potser exagero i m'ho hauria de pendre a risa, pero es que ja no fa gracia que tractin a la dona com si fos imbecil, quan la realitat (i em sap greu despertar-vos del vostre somni homes) es que qui no se'n recorda de les coses acostumen a ser els homes: no se'n recorden de recollir la roba, ni de netejar la casa, ni de tirar la vasura quan la merda esta sortint per tot arreu, no se'n recorden que els rollos de paper de water un com acabats ja no hi fan res al lavabo i que no van sols fins a les escomreries (aquesta te la dedico aru...)...en fi, nomes vull dir als Srs. de ebay que poden estar tranquils, que no es preocupin tant per la nostra memoria que esta en molt bon estat estiguem casades o no, i que poden ficar-se els seus aclariments pel cul perque les dones sabem qui som, com ens diem, i moltes coses mes que ells ignores...
APELLIDO (PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS)
Mande???!!!Potser no ho he entes be, ho tornare a llegir...PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS. Que vol dir aquest aclariment?? Que perque estic casada m'he oblidat de qui soc i de com em dic? Que ja no se que hi ha escrit en el meu dni i he perdut la meva identitat adoptant la del macho dominante??
Srs de ebay es una broma? Esta clar que si em preguntes el MEU cognom et donare el meu cognom i no el de la veina del tercer pedazo de subnormal machista!!!Us informo que soc una dona i se com em dic! MIRACLE!!!ALELUYA!!!
Esta assumit que vivim en una societat que encara esta a anys llum d'aconseguir una verdadera igualtat de sexes pero que es dongui per suposat que la pobreta dona limitada un cop casada ja no sap ni com es diu em sembla molt fort, es mes, em sembla humiliant.
Potser exagero i m'ho hauria de pendre a risa, pero es que ja no fa gracia que tractin a la dona com si fos imbecil, quan la realitat (i em sap greu despertar-vos del vostre somni homes) es que qui no se'n recorda de les coses acostumen a ser els homes: no se'n recorden de recollir la roba, ni de netejar la casa, ni de tirar la vasura quan la merda esta sortint per tot arreu, no se'n recorden que els rollos de paper de water un com acabats ja no hi fan res al lavabo i que no van sols fins a les escomreries (aquesta te la dedico aru...)...en fi, nomes vull dir als Srs. de ebay que poden estar tranquils, que no es preocupin tant per la nostra memoria que esta en molt bon estat estiguem casades o no, i que poden ficar-se els seus aclariments pel cul perque les dones sabem qui som, com ens diem, i moltes coses mes que ells ignores...
Que us hagiu llevat no vol dir que estigueu desperts! By Laia
Aquest matí he sortit de casa a les 7:25h i he creuat el carrer Muntaner, com sempre, pel pas de vianants, per on s´ha de creuar, ... i de cop i volta s´ha parat un taxi just abans d´atropellar-me i m´ha pitat repetidament la bocina! I em feia gestos enfadat! ¿?. He mirat el semàfor i he vist que estava vermell. Li he demanat perdó... així fent mímica rollo japonès inclinant el cap... Jo estava creuant, tan tranquil.lament amb el semàfor en vermell, pel mig del carrer Muntaner. Hauria jurat que estava verd... bufffff... m´he fotut un susto! Debia estar dormida encara. Bona manera de començar la setmana!.
Així que el meu consell de dilluns pel matí és el següent: No us fieu de res!
Que us hagiu llevat no vol dir que estigueu desperts!!
ATENCIÓ amb els semàfors ; )
Així que el meu consell de dilluns pel matí és el següent: No us fieu de res!
Que us hagiu llevat no vol dir que estigueu desperts!!
ATENCIÓ amb els semàfors ; )
jueves, 18 de febrero de 2010
EL PARADÍS A LA TERRA by Aru
Quan acabes de llegir un llibre que t´ha agradat moltíssim... tens una sensació rara. Com si haguéssis tornat d´unes vacances on t´ho has passat molt bé.
Jo he acabat de llegir-me "La Filósofa". Aquest llibre que m´ha acompanyat durant una setmana (normalment sóc més lenta llegint eh, però és que m´ha enganxat!)... i que ha fet que totes les estones lliures es féssin massa curtes.
I ara és com si totes aquestes emocions i aventures que m´onplien els dies...deixéssin un petit buit. Com si durant aquests dies hagués tingut dues vides: La meva de sempre, i la de la Sophie. I m´agradava estar dins la història de la Sophie.
Us en deixo un paràgraf perquè us en feu una idea:
"-La vida es mucho más bella que cualquier futuro cielo. ¿Quieres que te lo demuestre?
Y se le acercó tanto que a ella le pareció percibir el calor de su piel. Ella lo miró a los ojos y sintió de nuevo aquel hormigueo en la nuca.
-¿Cómo?- musitó, aunque su cuerpo ya conocía la respuesta.
En lugar de responder, él la besó. Después las cosas sucedieron solas. Sophie cerró los ojos y tuvo la sensación de que él poseía mil brazos para abrazarla, mil manos para acariciarla y mil bocas para besarla. El mundo desapareció como lo hicieron sus sentidos y ells solo tuvo vida para aquel beso. Estaba en el paraíso. "
Jo he acabat de llegir-me "La Filósofa". Aquest llibre que m´ha acompanyat durant una setmana (normalment sóc més lenta llegint eh, però és que m´ha enganxat!)... i que ha fet que totes les estones lliures es féssin massa curtes.
I ara és com si totes aquestes emocions i aventures que m´onplien els dies...deixéssin un petit buit. Com si durant aquests dies hagués tingut dues vides: La meva de sempre, i la de la Sophie. I m´agradava estar dins la història de la Sophie.
Us en deixo un paràgraf perquè us en feu una idea:
"-La vida es mucho más bella que cualquier futuro cielo. ¿Quieres que te lo demuestre?
Y se le acercó tanto que a ella le pareció percibir el calor de su piel. Ella lo miró a los ojos y sintió de nuevo aquel hormigueo en la nuca.
-¿Cómo?- musitó, aunque su cuerpo ya conocía la respuesta.
En lugar de responder, él la besó. Después las cosas sucedieron solas. Sophie cerró los ojos y tuvo la sensación de que él poseía mil brazos para abrazarla, mil manos para acariciarla y mil bocas para besarla. El mundo desapareció como lo hicieron sus sentidos y ells solo tuvo vida para aquel beso. Estaba en el paraíso. "
Suscribirse a:
Entradas (Atom)