Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 10 de octubre de 2014

LA MEVA CANÇÓ PREFERIDA by Aru


Ara mateix aquesta és la meva cançó preferida.
perquè és com penso jo també...que hem de fer algo més , i no tant treballar.
Que estic una mica aburrida d'escoltar que "El trabajo es vida" i que "Lo important és tenir feina", i,... I una merda.
....Les vacances són vida!!!! en fí...que tireu els ordenadors per la finestra...o si més no els aparteu un rato.
Només és una sugerència.
I una altra:
Escolteu la cançó.
PETONS

"So sing, sing at the top of your voice,
Oh, love without fear in your heart.
Can you feel, feel like you still have a choice
If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 3 de octubre de 2014

FENT LES COSES BEN FETES by Aru

Estic asseguda al final de tot del bus. Estornudo un parell de cops. D`aquells estornuts forts i que tothom et sent.
Algú diu:Jesus.
Miro endavant buscant qui ha sigut i veig una noia amb síndrome de down dreta, somrient satisfeta mirant cap a la porta.
Somric i dic:" Gràcies!"...i ella,sense mirar-me,fa que sí amb el cap, com dient "així es fan les coses".
 I penso:  Hi ha gent que m`encanta.

martes, 23 de septiembre de 2014

I per fi... la tardor. BY LAIA

Mai m'ha agradat que s'acabi l'estiu. Però per tot hi ha una primera vegada. Avui és el primer dia de tardor i només puc dir: "per fi!". Perquè aquest any les coses bones de l'estiu pràcticament no les he tingut; ni la platja, ni la sorra, ni el sol, ni els xiringuitos, ni les nits berbeneres, ni els vestits de colors damunt de la pell morena, ni tan sols les sandàlies de tacó. Només he patit la part dolenta de l'estació; la calor, la xafugor, la humitat. Així, que per fi, LA TARDOR. Que per mi arriba com si fos una primavera; on tot ha de començar a florir.

Perquè podrem començar a tapar-nos una miqueta per la nit, perquè la gent que s'apropa no ens agobiarà tant, perquè quan obrim la finestra entrarà de nou una mica d'aire i podrem respirar millor. Pas a pas, poc a poc, que després d'una cosa en ve una altra i no pot ser tot de cop -encara que seria genial que sortíssin les pestanyes d'avui per demà ;) - i després de la tempesta ja sabem tots què diuen que ve... i després de l'estiu sempre ve la tardor, tant si ens agrada com si no, i aquest any ENS AGRADA I MOLT.

Dijous passat anava al bus i vaig tenir una sensació una mica rara, al passar per davant d'un aparador ple d'abrics, i li vaig enviar un missatge a l'Àlex dient-li que sentia que havien d'arribar coses molt bones, no sabia ben bé perquè, però em va venir aquest pressentiment de cop. Quan vaig ser al meu destí, on havia quedat amb l'Aruna, per anar a un concertillo d'uns amics seus que tenien un grupet, la meva super twin sister em va sorprendre dient-me que no éren "uns amics", sinó que éren "ELS AMICS, de les arts". Va ser súper emocionant :)
Tinc el pressentiment, des de fa dies, de que aquesta tardor serà meravellosa.

lunes, 15 de septiembre de 2014

DILLUNS, 9 DEL MATÍ. by Aru

Dues nenes petites, d'uns 7 anys, s'acosten tímidament l' una a l'altra i s'abracen somrient. Sense dir-se res.
Una nena d'uns 13 o 14 va corrents cap a un nen...saltant i rient i l'abraça rollo mejor amigo del mundo.
Un petit grup de nenes arriben juntes,agafades de la mà, totes amb els seus shorts prèviament pactats la nit anterior, segur.
Un nen (casi noi) fuma davant l'escola, i davant la sorpresa dels seus companys retrobats.
Un grup de peus de sàndalies romanes i abarques. Un grup de peus de converse. Un grup de peus de plataformes.
Dues nenes pintades com portes criden mentre corren l' una cap a l'altra.
Dos nens d'uns 12 anys es saluden amb cara d' estic super content però ho amago. "Ei tiu, què passa?" i es dónen la mà.
Un altre nen, de la mateixa edat, li fa un petó al seu pare a la cantonada, just abans de tombar, perquè no el vegin els altres.
Crits, somriures, cares de sorpresa, ulls que busquen, cares de por també, carteres que sembla que pesin com un mort...
Primer dia d'escola.

domingo, 10 de agosto de 2014

Ese champú mágico... que hace sonreir. BY LAIA


HOY, después de 5 meses de no usar champú, me he metido en la ducha - tralará toda feliciana yo-, he abierto el taponcito del "fortificante-ultra suave-de garnier-qué bien que huele", y me he echado una generosa cantidad en la palma de mi mano izquierda. Justo cuando estaba subiéndola hacia mi cabeza me he dicho: "¿pero qué haces? ilusa..." y m he reído, yo sola bajo el agua. Está bien reirse y olvidarse un ratito de algunas cosas.

FELIZ DOMINGO A TODOS, cuando os pongáis el champú acordaros de mi. 

...

ilusa... ;) 

miércoles, 6 de agosto de 2014

UNA ALTRA FANTÀSTICA TRUCADA AL CAP LES CORTS by Aru



JO: Hola bon dia, m'he fet una mamografia aquest matí i voldria demanar hora per saber els resultats. No sé       si haig de demanar amb la ginecòloga o pot ser amb el meu metge de capçalera.

HOME INCOMEPTENT: Qui li va demanar la mamografia?

J: La ginecòloga.

H: Doncs llavors ha de ser amb ella-. Serà al setembre.

J: No, no, no em puc esperar al setembre.

H: Doncs llavors amb el seu metge.La setmana que vé.


SÓN IDIOTES??
EN sèrio...vull dir... Són gilipollas del tot?????

lunes, 4 de agosto de 2014

EL GRAN ESFORÇ D'OBRIR LA BOCA I SER EDUCAT by Aru

Una senyora asseguda al terra, a l'entrada del super : "guapa...por favor...." i mou el got amb 4 monedes que porta a la mà.
Faig que no amb el cap, amb un mig somriure que diu "ho sento, no puc"
Se'ls pot contestar, no cal ignorar-los com si no els sentíssim. No cal girar la cara, pots fer que no, pots dir Bon dia, si et diuen bon dia.

Al forn una dona passa entre els altres fent-se lloc, com si fóssim mobles, apartant amb el braç...amb el cul...

A l' autobús un tiu es para davant meu, mirant la bossa que tinc sobre el seient del costat. Em mira. Mira la bossa. Aixeco el cap (ja que estic llegint UN LLIBRE . Ja posaré una foto pels que penseu que és un aparell electrònic; No ho és.) Miro al tiu...i faig cara de..."Què et passa????" . trec la bossa i el tiu mut seu.

Hem perdut la capacitat de comunicar-nos o què cony passa????
Parlin, siguin educats, saludin, demanin les coses siusplau i gràcies...que no els hi  van ensenyar res de petits, senyors???????????????????

I ja que he mencionat el llibre que m'estic llegint, us copio un paràgraf que m'ha agradat especialment.

"Y entonces, sin más, se marchó. Pensé: Tiene diecinueve años, así son las cosas. Por lo menos sabe que Michael Curtiz rodó dos finales para Casablanca por si uno no salía bien. Eso tiene que servirle de ayuda en el mundo. No se puede decir que haya enviado a mi hijo indefenso."