AVUI FA UN MES by Aru

"Avui fa un mes que es va morir la iaia", m'acaba de dir l'Aina per telèfon.
Ja ho sé. Ja hi pensava.
Diuen que ningú es mor del tot mentre algú el recordi, i a la iaia la recorda molta gent.
Tots els seus amics, tants. I tota la seva familia, i les noies de la perfumeria, que sempre ens deixaven jugar i remenar-ho tot, i l'Albert i la Dolors de la perruqueria, i els de Can Margenat... (quins frankfurts més bons! si algun dia aneu per Badalona...)
La recorda cada dia, segur, la Maria. Amb qui de tant en tant se'n anava a menjar peixet al O'peregrino, o anaven a ballar, o a passejar per La Rambla; i el noi del Sal i Pebre que sempre deia que se l'estimava tant: "Jo me l'estimo molt a la vostra àvia eh" I jo pensava ja ho sé, tothom que la coneix se l'estima.
La recorden la Cati i el Joaquim, que vivien amb ella a la residència, i jugaven al domino, i despotricaven del personal i del menjar, i berenaven cada dia pastissets (passant-se les normes de la dieta pel forro).

Jo la recordo asseguda al sol, menjant ous ferrats amb patates i cantant "Rosó".Estava feliç aquell dia.
 I posant-se guapa per anar a passejar, i remenant el moneder per donar-nos diners per comprar gelats, i donant-me la mà assguda al sofà. I la recordo fent-me una vora dels pantalons, i estirada al llit del costat escoltant "Parlar per parlar",i remenant la cassola de terrissa mentre deia "Vine, prova com està de sal" , tot i que ja sabia que sempre li deia que estava boníssim..."Però li tiro una miqueta més, no?" deia. I jo feia que sí.
Som molt salades nosaltres.
I la recordo dient que disfruteu ara que sou joves.
I preguntant-nos si necessitavem res, que si ella ho tenia ens ho donava. I sabíem que ho deia de debò.
I sobretot la recordo dient que ens estimava tant.
T'estimo iaia guapa, i et trobo a faltar.

Història d'un balcó... BY LAIA

Quan teniem uns 10 o 11 anys ens vam fer molt amigues dels veïns del balcó del costat. Éren l'Esteve i la Isabel, germans, i tenien la nostra edat.
Els nostres balcons estaven separats per una distància d'un metre i poc i vam lligar una corda, de balcó a balcó, que donava la volta i tornava, hi vam penjar una bossa i la feiem córrer passant-nos coses a dins: uns cromos de picar, un nino que volíem que veiéssin, una canica... jo què sé, ... xorrades. Un dia ens vam enfadar i ells els hi van explicar als seus pares i els seus pares van córrer la cortina verda, separant-nos així i limitant la nostra comunicació i el nostre intercanvi de mercaderies. (Ara estic pensant que crec que un dia l'Aruna ja la va explicar aquesta història, aquí al blog, però bé... és igual).
D'això fa uns 20 anys i la cortina segueix allà, separant, limitant, marcant frontera... VAYA TONTERIA I QUE FORT QUE ELS PARES S'HI FOTÉSSIN, PENSO ARA.


Fa una estona esmorzava al balcó de casa la mami i he sentit una veueta de nen petit, d'aquelles que et fan somriure diguin el que diguin.
He mirat cap al balcó del costat i he vist uns peuets dins d'unes sabatetes amb cibella i unes cametes despullades... No he vist gaire més perquè hi ha la cortina "que todo lo tapa". Sí senyors, allà segueix. La veueta sense sexe identificat parlava amb la "iaia". "Ostres" he pensat "és el fill (o filla) de l'Esteve, ... o de la Isabel", i m'ha fet molta gràcia. Potser d'aquí uns anys la Isabel, un diumenge que vingui a dinar a casa els seus pares, decideix córrer la cortina i ... qui sap, potser els nostres fills i els seus es passen cromos de picar dins d'una bossa de super que penja d'una corda...
(és més romàntic que pensar que no necessitaran corda ni bossa i que la cortina no impedirà res, que s'ho passaran tot per la tablet, el i-phone 134555 M de merda, el puto mail o el wup dels pebrots...).

QUE FLUEIXI L' INTERCANVI I... com sempre, ja sé que sóc molt pesada, LA COMUNICACIÓ. SI US PLAU.

DÀTILS AMB BACON PER LA IAIA BY Aru

Obro la nevera i veig el paquet de dàtils amb bacon.

I penso :

...Veure'm ballar flamenc.
 Una mariscada.
Anar a Montserrat.
Fer un creuer.
Conèixer els bisnéts...

Sempre queden coses per fer.

Fa uns tres mesos la iaia va venir a veure la meva caseta, i li va fer molta il.lusió, i li vaig fer un arrosset amb sípia i ceps. I no fa gaire vam anar a dinar tots  porahi amb ella, i va menjar-se unes costelletes de xai., i pa, i all i oli. I el dia de Sant Jordi li vaig portar una rosa, i una visita que li va agradar molt. I fa poc més d'una setmana encara se li feia la boca aigua mentres m'explicava les aletes de pollastre que s'havia menjat amb l'Aina i el Guille. I rèiem, no fa gaire.

Penso en tot això, en el que sí que hem fet.
No pots deixar res per més endavant.
Que el present, és un regal (no ho dic pas jo ) i el futur... una incertesa.

Gràcies iaiita per gaudir de cada petit bon moment com si fos el més gran dels regals. T'estimo moltíssim.

T'enyorarem sempre

Trobarem a faltar el teu somriure iaia, com diu la cançó, i també trobarem a faltar el teu caldo, els teus macarrons, les teves mans amb olor a crema, la teva veu dolça dient "però que maques que són les meves perles". Casa teva que feia sempre tan bona olor, i ens rebies com si fossim el regal més gran que et podien fer, sempre podiem venir, quan fos, amb qui fos, hauríem pogut venir fins i tot sense avisar, que a tu mai et sobravem. Tu sempre somreies quan ens veies. Has sigut sempre tan bona i tan carinyosa...

Ens has deixat moltes coses maques, molt bons records; fent crispetes a mitja tarda, jugant al bingo amb botons a la taula rodona del menjador, fent figures de fang pel pesebre, escollint unes estovalles ben boniques per la nit de fi d'any i tu cantant "Rosor" amb el devantal, preparant el sopar i contenta de tenir-nos amb tu. Cuinant un arrosset dels teus, fent xup xup, a foc lent i amb molt de carinyo deies que era l'únic secret.

Et recordarem tan guapa i presumida, tan elegant, ... que no fos cas que sortíssis de casa sense arrecades, que deies que era com sortir despullada.

Iaia ens has estimat molt i ho hem notat cada dia. T'enyorarem sempre i t'estimarem sempre perquè has sigut la iaia més bona del món.

QUÈ VOL DIRRRRR AIXÒ??? By Aru

Atenció amb el que llegireu ara:

Here kitty uh
Ven hacia mi se mi mamasita
Need a big girl not a chiquitita
Sambame mi niña bonita
Dame what I want ven conmigo a jugar
Give ya ten points pon tu cuerpo a bailar
Here kitty
Here kitty uh
Eres una fiesta pa mi mamasita
MIDNIGHT
Ella esta en mi cabeza you,re my cenicienta
Pronto acaba la fiesta voy a enloquecer
We only wanna rrrumba
And dance tumba que tumba
You know you my
Sexy señorrita wont ya come play ah
Woah oh oh oh
Hasta que nos caiga la noche
I keep playing
I keep dancing
Come on play ah
Woah oh oh oh
Dame beso
Dame risa
Sexy señorrita wont ya come play ah
Woah oh oh oh
Hasta que nos caiga la noche
I keep playing
I keep dancing
Come on play ah
Woah oh oh oh
Dame beso
Dame risa
Girl you need go muy deprisa
Here kitty

Here kitty uh


Aviam...això que acabeu de llegir és la lletra de "Señorita" de Abraham Mateo.
Si no el coneixeu...millor.
Aquest nen, després de participar a no sé quants concursos, està a totes les llistes d'èxits.
I canta en anglès i castellà, barrejant-ho, i parlant malament els dos idiomes.
És de Cadiz ell, eh, no de Miami.
En fi...."Give ya ten points"????? Això vol dir, suposo "'ll give you ten points" però ben mal escrit.
 "We only wanna rumba???????? Perdó???
I'm flipping.
"Hey kitty kitty" ????
gatitas???Som gatitas???
I....señorrrrita??? Què vol dir? sona més sexy?? És rus aquest nen? Ara canviem les paraules i fem que sonin com ens doni la gana?
I don't entiendo nothing de nothing.
Hi ha cantautors, com Andrés Suárez, per exemple, com Fabián, que fan lletres boniques, que fan bones cançons, i que parlen en un castellà correcte...i que no els coneix casi ningú. I ningú els hi deu donar grans oportunitats....com les que li dónen a aquest nenet.
Jo no ho pillo eh.
Ja sé que les discogràfiques fan discos del què ven. Però...potser si intentéssim vendre algo millor...la gent ho compraria.
És un cercle.
Com tot. no?
Com la tele basura. "Ai...és que és lo que vende" Bé...potser entre tots podriem comprometre'ns i fer que aquesta pallassada de país fos millor. Potser si tothom posés el seu gra de sorra, oi?
Però és més fàcil deixar-se comprar.
Ahir m'explicaven el cas d'un senyor de no sé on (algun racó d'Espanya) que no havia volgut vendre les seves terres a una gran empresa que volia construir una urbanització amb dos camps de golf. El senyor deia que en aquelles terres no hi hauria prou aigua per regar dos camps de golf...i que es quedarien tots sense aigua.
I no els hi va vendre. I li oferien moooolts milions eh!...
Doncs molt bé senyor.

Si hi hagués més gent així....

LA GINESTA TAN BONICA QUE VAM VEURE by Aru

Fa uns dies vaig tenir la sort de poder passar un cap de setmana a la Cerdanya amb les meves grans amigues, i, veient ginesta per tot arreu ens intentavem enrecordar d'aquest poema, que algunes havíem après a l'escola, de petites.

Avui...ara, recordant lo bé que estavem...us dedico aquesta poesia tan primaveral.

Per vosaltres chicas-dragón

La ginesta

(Joan Maragall - Miquel Pujadó)

La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall,
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.

AIXEQUEU EL CAP ..... by Aru

Estic al despatx i m'ha arribat un whatsap. El tinc en silenci...però veig la llumeta. Al final miro el whatsapp, està clar. NO PODEM MÉS AMB LA CURIOSITAT...PERQUÈ CLAR...potser és algú que em regala un viatge...potser em truca algú amb qui fa molt temps que no parlo...potser és alguna cosa suuuuper important perquè a mi tot el dia m' informen de coses suuuper importants.
Oi?
I quan no et conectes al whats un cap de setmana els amics et diuen "que te pasa????Que no te has conectado desde el viernes a las 20.43!!!!!!!
¿No me he conectado dónde????¿A qué??? ¿A LA VIDA???????????¿Estoy muerta?
En fi...
Cadascú que es preocupi del seu grau d'adicció a les noves tecnologies...i del seu grau de desadicció de la gent que el rodeja, del carrer, de la música que sona al metro...i ni te'n enteres.
Perquè em sembla que ens estem "desenganxant" molt fàcilment d'aquestes coses, i em sembla trist, i preocupant.
Jo em vaig instal·lar un joc de disparar a les boletes de colors...i me'l vaig desinstal·lar perquè era un vici. Avui...després de portar un llibre una setmana al bolso i no obrir-lo...m'he desinstal·lat EL PUTO CANDY CRASH QUE QUÈ TÉ AQUEST JOC QUE NO POTS PARAAAAAR????!!!
Aviam si torno a ser una persona com cal a l'autobús.
I per cert...aprofito per demanar que AIXEQUEU EL CAP PENYAAAAA. Que avui he estat a punt de menjar-me un tio que anava mirant a la pantalleta del mòvil...i clar, com que el puto mòvil no l'avisa de que jo vinc...pues el tiu a la seva.

Proposo que mirem per la finestra del tren, com fèiem abans. Que llegim un llibre, truquem a un amic i sentim  la seva veu, juguem al Remigio tots junts, no posem els mòvils damunt la taula mentre sopem...SIUSPLAAAAAAAU.
Gaudim de la gent que tenim a prop. Dediquem-lis l'atenció que es mereixen. Un altre dia...ja estarem amb l'amic aquest amb qui estem parlant pel whats.
Un amic em va dir que les noves tecnologies ens apropen a la gent que tenim lluny... i ens allunyen dels que tenim a prop.
I crec que és veritat.

...Fem un bon ús, i no un abús.