Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 16 de diciembre de 2011

... carregada per Portal de l'Àngel... BY Laia


Avui tinc el primer sopar nadalenc, amb les companyes de la feina, i a partir d’aquí ja aniran venint tots els altres, pim pam pim pam, i els vestits de festa i els tacons, i les llums del carrer mentre passejo per portal de l’Àngel carregada de paquets, a última hora, com sempre, amb els histèrics que compren a l’últim moment, igual que jo... I l’olor a “muérdago” pels carrers propers a Santa Llúcia... i els nens petits als cotxets enfundats en anoracs amb caputxa, que no se’ls hi veu casi la cara, les ganes de prendre’t una xocolata calenta quan passes pel carrer Petritxol, les parades de la Gran Via, ... els dinars familiars amb molta gent, molt de soroll i molt de cava... I a mi que m’agrada tant el Nadal, què voleu?... M’encanta el Nadal, les vacances, estar tots junts, l’ambient de festa i tothom tan guapo i arreglat... i els galets i el caldo de l’àvia, i veure’ls contents... i desitjar-nos Bon Nadal i Bon any nou... i els petons... i les copes que s’alcen...
 
I quants records aquesta foto de Concòrdia... suposo que l’has posat tu Aru... Hi ha coses que passen però en vindran de noves i de millors.

lunes, 12 de diciembre de 2011

... un petit privilegi... by Laia


He somiat que no anava a primera hora. Us ho explico; quan anava a “l’insti”, algunes vegades que tenia son o em feia molta mandra... feia campana (sí, ho confesso) i per la nit pensava: “demà no aniré a primera hora”. Doncs he somiat que podia permetre’m aquest petit luxe, que només dura una horeta, i que em quedava al llit dormint sota la colxa durant 60 preciosos i llargs minuts. Com de fet i si m’haguessin deixat triar jo el que hauria volgut avui (perquè avui ha sigut molt i molt dur llevar-se), hauria sigut no anar al primer dia de la setmana, més que només a primera hora... doncs no m’hauria servit de gaire. Quan m’he llevat he pensat... “mi reino por un día de cama”. Hauriem de tenir el privilegi de poder-ho fer això ni que fos un cop a l’any... com si un geni de la làmpara màgica ens concedís un desig...

 -          JO EL QUE VULL ÉS QUEDAR-ME TOT EL DIA AL LLIT (sense conseqüències negatives, sense que a la feina pensis que sóc una vaga o una mentidera... quedar-me al llit i que no passi res, com si fos un dret... què li passa a la Laia avui?... no res, que és el dia que s’ha agafat per quedar-se al llit... ah molt bé molt bé...)

 Res, no em feu massa cas... son pequeños delirios de un lunes matutino...

Molt bona setmana a tots i a veure si lliutem per aquest petit privilegi que us comentava... donem-hi un parell de voltes a veure com ho podem fer, ok?
Mil muassssss

viernes, 9 de diciembre de 2011

Avui és divendres i es surt! ... By Laia


Divendresssssss i vaya divendres gent!. Que hem tingut una setmana de bojos!. Que és millor currar 3 dies que no pas 5, sí, ok, però ha sigut un caos. Jo no he sabut ni un sol dia en quin dia estàvem. Cada matí em llevava i m’havia de repetir unes quantes vegades el dia que era i com estava el panorama, tipus: “dimecres, ok, avui és dimecres Laia, dimecres, avui treballes, demà és festiu, ok... avui es pot sortir...” El següent: “dijous, avui és dijous, hem quedat per dinar amb el papi, ... és festa, demà treballem, aquesta nit a dormir d’hora Laia, ... avui a dormir d’hora... demà no és festa...” BUAH!. Però ¡Qué locuraaaaaa!. He vist clarament que som animals de costums... i que necessitem un mínim d’ordre a les nostres vides, ... que la rutina (encara que enemiga en moltes ocasions, la sucia rutina com diria el Sabina) de vegades és bona.  

Jo soleta ja poso prou desordre i caos a qualsevol setmana normal, no necessito que la setmana també es torni boja...

Així que avui és divendres, i es treballa, i per la nit es surt, com a mínim un ratet, i com ha de ser, que cada dia té les seves coses... i sinó perden la gràcia.

jueves, 1 de diciembre de 2011

Nadal... a un pas de pardal... BY LAIA


1 de desembre de 2011. Ho pensava quan he sortit del metro aquest matí i venia cap a la feina... 1 de desembre... del 2011.. deu ni do. Fa uns quants anys si m’haguessin preguntat què estaria fent o quina seria la meva situació al 2011 no hauria dit la que estic vivint, però suposo que ni millor ni pitjor... diferent, no? ;)

Joder com passa el temps, semblo una iaia però és que és veritat. A mi de vegades em fa por que passi tan ràpid. I amb totes aquestes reflexions comencem desembre... bufff, mes de reflexions també. Nadal, les llums, els Reis, que només ens portaran regals si ens hem portat bé. A mi aquest any segur que em porten alguna cosa molt molt xula. L’any nou s’apropa i ens fem propòsits... tot i que de vegades se’ns passin les ganes, després d’uns quants anys de fer-nos-en i que no serveixin per massa. Així i tot m’agrada el desembre, m’agrada el fred de Barcelona (que no és fred de veritat) i m’agraden les llums, m’encanten, i passejar pel centre i ficar-me dins del “barullo” de gent de Sta. Llúcia, i els paquets molt adornats i sobretot els dinars familiars amb molta gent, molt caliu, tothom parlant a la vegada, tots molt guapos i arreglats... m’agrada la meva gent. Quina sort que tinc.



Què demanaríeu per aquest Nadal que està a un pas de pardal?... a part de salut i pau al món (com les Miss).

lunes, 28 de noviembre de 2011

6000 del tirón! ... by Laia


Ahir vaig acompanyar la meva iaia al caixer. Prefereix anar-hi amb nosaltres ja que té por que no la robin, li estirin el bolso, això que passa tan sovint ara, “com que som grans... s’aprofiten...”. Pobreta té raó. Quan vam arribar li vaig preguntar el número, i la quantitat que volia treure (jo feia l’operació), ... em va mirar com dubtant i em va dir (molt baixet):

- 6.000? Ho dic bé? - Jo somreia... i ella veia que no ho deia bé... sempre es fot un liu pobre dona amb això dels euros... normal!.
- Sí, si vols que tregui un milió de pessetes... – es va posar la mà a la boca, com qui diu un disbarat molt gran i vam riure les dues... que mona la meva iaia J

Vaig pensar que quina putada que et canviïn la moneda quan tens més de 70 anys, no?. Com si no fos ja prou difícil tot a segons quina edat. També vaig pensar que guay de que la poguem acompanyar i ajudar-la, i evitar que tregui 6.000€ així “del tirón”... si és que els tenia ;)

domingo, 27 de noviembre de 2011

ESTE MUNDO NO LO ENTIENDO ...by Aru

Estava aquí estirada al sofà, intentant menjar-me un bombó (sembla fàcil... però no ho és eh quan portes peces quadradetes enganxades a les dents i un ferro que te les ajunta i te les apreta i tens els llavis inflats i amb llaguetes!!!)... i m´he enrecordat d´una notícia que vaig llegir l´altre dia a l´adn... que ens fa pensar, almenys a mi, EN QUIN MÓN VIVIM que codemnem a la víctima i no a l´agresor?? Com es mira? Com s´entén? Opineu vosaltres mateixos:

CONDENADA A 12 AÑOS DE PRISIÓN POR SER VIOLADA
La justicia afgana le ofrece únicamente dos salidas: pasar 12 años en prisión o casarse con su violador. Gulnaz tenía 19 años cuando fue agredida sexualmente por el marido de su prima. Dos años después, un tribunal la ha condenado a 12 años de cárcel por adulterio -tal y como establecen las leyes afganas por mantener relaciones sexuales con un hombre casado. La joven deberá casarse con el agresor si quiere ser "perdonada". En una entrevista concedida a la cadena CNN desde la cárcel, Gulnaz asegura en un vídeo que aceptará casarse con su agresor para que su hija de dos años, producto de la violación, pueda "seguir teniendo una madre". El violador ha negado su responsabilidad en el supuesto abuso sexual. Según un reportaje de Robert Fisk, corresponsal del diario The Independent en Oriente Próximo, al menos 20.000 mujeres son asesinadas cada año en el mundo en nombre del honor

En fí... nosaltres seguim amb les nostres vides.I jo ja m´he acabat el bombó. ...

miércoles, 23 de noviembre de 2011

FELICITATS NEN MAR ... by Aru

Fa dies que vull escriure al blog i no trobo temps.
Volia explicar que vaig currar a una mesa electoral... i que m´ho vaig passar molt bé. Jeje. Imagineu-vos, quan portaven més de 12 hores allà, amb aquell cansanci que tot et fa gràcia, i sense poder comptar els vots pq ens va agafar un atac de riure(plorant i tot eh!) amb la senyora del costat.
També us volia explicar una conversa entre una nena tonteta del metro, i la seva amiga, que li deia, entre altres coses, que havia quedat amb un tio i no sabia de què parlar amb ell. L´amiga sàbia li aconsellava: "EL chico es el que lleva la conversación, la chica sólo tiene que responder SÍ o No."
Acostuma a ser al contrari. Però bueno.
Total... que avui sí que tinc un motiu important i per això he trobat el moment.
Es té temps...quan es vol.
Avui és el cumple d´un nen molt guapo. Molt bò. D´un nen d´ulls transparents com el mar.
I només volia desitjar-te moltes felicitats. Tota la felicitat del món. Tota la que et mereixes.
Perquè quan tu rius... ens fas somriure a tots.
Perquè et portes bé amb la gent, perquè els teus amics, la teva família, la teva gent sap que pot comptar amb tu.
Perquè tens un cor gran gran gran ple d´amor i de calma i de generositat.
Perquè ets bona persona i omples la vida de coses bones per tu i pels altres.
Perquè tens 31 anys... i moltes coses, ja, per explicar als teus fills i als teus néts algun dia. Quan tinguis pinta de papa Noël. Jeje.
Tenim sort de tenir-te a la nostra vida.
Jo he tingut molta sort de compartir alguns d´aquest 31 anys teus;
I per això espero que passis un dia brutal, rodejat de solet, família... i fum de barbacoa.
I que et regalin alguna cosa bonica...
Jo, ja ho saps, si hi ha algo que et pugui donar...
T´ho dono tot, embolicat amb un gran llaç vermell.



De moment et regalo una cançó.

http://youtu.be/uu9Em1oTv2o

Felicitats Rootxi Chan, de tota la Mafia.
T´estimem molt.





I de las gallinas rizadas tb.
Jeje