Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

jueves, 17 de noviembre de 2011

Canciones para no dormir... By Laia

Buon giorno per la matina people!. Aquesta nit he tornat a somiar amb gats... horrible. El que m’estranya, però, és no haver somiat amb pumes, o millor dit amb EL PUMA. Ahir per la nit, tirades al sofà, amb l’Aru, fèiem zapping i vam ensopegar, sense voler, ho juro, amb el programa aquell que els famosos imiten a altres famosos... podriem dir-li “meta-ridícul” ja que és el ridícul dins del ridícul. Bé, el tema, sortia el Josema Yuste (l’alt de Martes y trece) imitant El Puma, ... feia por, i a sobre cantava una cançó que era per tirar-se pel balcó i que es deia “Pavo Real”. S’hauria pogut dir “Suicidio real”, o “Reales las ganas de llorar que te van a entrar cuando la escuches”.

La lletra deia així (no m’ho invento):


Numerao, Numerao
Viva la numeración
Quien ha visto matrimonio
Sin correr amonestación

Pavo real hu, pavo real hu
Pavo real hu, pavo real hu

A todos los que me escuchan
Aquí les vengo a dejar
Aquí les vengo a dejar
Un corrío venezolano
Que se llama pavo real
Que se llama pavo real
Y a las muchachas les digo
Que aquí me quiero casar
Que aquí me quiero casar
Y ahora mismo les ofrezco
Cuatro casas por capital
La prenatal, el manicomio,
la cárcel o el hospital,
la cárcel o el hospital...

La canço segueix, però jo crec que ja ens fem una idea, no?. OK.

¿Viva la numeración?. Va en sèrio, a aquest home què li passava quan escrivia aquesta cançó? És malaltissa... Déu méu. Intentaré oblidar-la però no se si podré.

Si algú té valor la pot buscar al You tube... Pero yo no respondo.

lunes, 14 de noviembre de 2011

... porqué nos gusta y porqué nos divierte. By Laia

Sabeu aquella cançó que diu “...y por las noches haremos lo de siempre, porqué nos gusta y porqué nos divierte..”? Doncs bàsicament és això el que volia dir; que dissabte vam celebrar el nostre “cumple” amb els amics, unes “risas” i uns vinets a casa, i poc més. Que si la majoria de vegades que ens reunim fem el mateix, per alguna cosa serà, i que ja n’hi ha prou... que no cal gaire més...
Ahir veia un programa de la 2, no us explicaré tot el context però un home d’uns 50 anys parlava dels seus viatges i aventures... Deia: “cuándo era joven lo importante era DÓNDE, ahora es CON QUIÉN”. Jo encara sóc jove ;) però estic totalment d’acord, a mi cada cop més el que m’importa és AMB QUI. És igual si estem a casa, al Bar, a la disco... o en Pekín o Pokón... el tema és la companyia. Si la companyia és bona tota la resta de coses són secundàries.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

... some things they stay the same. By Laia

Aquest matí estava a la pelu (dimecres tinc matí lliure), esperant el meu torn; llegia i de fons tenia el Damien Rice en el meu ipod... cantant “Some things in life may change and some things they stay the same”. I un noi m’ha distret. Ha entrat pentinant-se amb la mà, s’acabava de treure el casc i duia una jaqueta negra d’aquelles de motorista... amb ombreres, que queden tan bé. No era especialment guapo, però era alt... i motorista ;) És un “look” que agrada molt a les ties o només a mi, ara en sèrio?.
He pensat que com diu el Damien hi ha coses a la vida que sempre seran iguals i els motoristes despentinats i amb el casc a la mà sempre ens semblaran sexys.

domingo, 6 de noviembre de 2011

...JUST A PERFECT DAY.... by Aru

Avui hem començat les celebracions del nostre cumple (que és demà eh, però sino les comencem abans ... ens falten dies). Hem anat a Badalona a dinar. Un dinar molt bò. Demà toca soparet a casa amb la mami i l´àvia... i el pròxim finde birretes amb els colegues. Com les bodas gitanes, que duren 3 dies, oi?
Total... que demà la Laia i jo en fem 31. I toca cel.lebrar-ho, i ho farem, perquè hi ha molts motius per estar contents, i tenim feina i salut i una família molt guai.
Però...
Ja ho veieu que venia un "però" , no?
Però... te´n adones que a vegades pot ser halloween, o el teu cumple, o Nadal... i això no et fa tenir ganes de celebar-ho.
Vull dir que és una escusa, però el que celebrem realment és la nostra vida, la que portem, la gent que ens estima, les coses que van bé, el què tenim... o desitjem tenir.
Ens passen coses bones, de tant en tant. Tenim amor, uns d´un tipus, uns d´un altre.
Sabem que som afortunats. Que tenim feina, diners(ja ens entenem...per anar fent), una caseta... Que no ens podem queixar.
No ens podem queixar.
PErò cada dia anem massa atrafagats com per anar-ho celebrant. Anem fent i no diem "Que bé que estàs amb mi" "Mira...la meva caseta..no està malament" "Tinc sort de tenir la família que tinc".
No ens parem a pensar això cada dia.
Per això les celebracions són una escusa que ens obliga a parar. A estar contents.
Per això m´agrada tant que a casa nostra sempre s´hagi celebrat TOT.
Clar que sí.
Tot i que realment, probablement, no estem celebrant el que se suposa que celebrem.
Per això demà brindaré...per les celebracions.
Pels aniversaris, els Nadals, La Primavera, St Joan, Cap d´any...
Però sobretot brindaré per les altres celebracions. Les festes de debò. Les que no toquen... però ho són. Aquells dies que sí que ets sents "de festa". Aquells dies que el teu cor està radiant. Aquells dimarts en què obres una ampolleta de vi i la comparteixes asseguts al sofà. ELs vermutets del diumenge. Les pelis que veiem ben acompanyats, al sofà, o que no veiem perquè ens adormim als 5 minuts.
Perquè a vegades és festa... i no t ´hi sents. I a vegades és un dia qualsevol... i sents que és un dia perfecte.

viernes, 4 de noviembre de 2011

... a punt de trenta-un... By Laia

A punt de fer-ne trenta un... pfffff, sí senyors, trenta un he dit ;) faig una mica de recapitulació i veig que en realitat res canvia massa d’un any per l’altre, no? O en el meu cas no ho ha fet. No m’he casat, no he tingut fills, no he muntat un xiringuito de mojitos en un racó perdut del món... Però... no ho se, potser han canviat més coses de les que em penso, perquè n’hi ha algunes que fa un any considerava importants i que ara ja no ho són. I hi ha coses que fa un any em van fer molt de mal i que ara no me’n farien ni la meitat, hi ha persones que em van felicitar quan en vaig fer 30 que se que aquest cop no ho faran, però també se que n’hi ha unes quantes que faran al revés... i que aquest any desitjaran amb mi que els 31 siguin genials (jo ho desitjo molt). Ara fa un any estava tornant-me boja per confirmar convidats a la festa, aquest any gens ni mica (tampoc no fem la festassa dels 30), l’any passat m’estava tornant boja, ja a dia d’avui, pensant en el “modelito” de la gran nit; no serà una gran nit, serà un brindis entre amics i jo... estaré pletòrica i radiant igual que l’Aruna, perquè estarem felices de ser amb vosaltres, amb qui vulgui acompanyar-nos, i ens posem el que ens posem Aquest any estic més tranquil•la, estic més segura i sóc més feliç... amb el que tinc, que és molt. (Ningú em treurà dies dramàtics, d’histèria, d’ hecatombes, però he dit que estic MÉS TRANQUIL•LA, no que sigui el “rotllo” ZEN personificat, ok ;) ? )

Estic aprenent a no perseguir, que es quedi amb tu la gent que hi vulgui estar és el més sa. I a rodejar-me de persones que em fan la vida més fàcil... cada cop més, els “bultos”... FORA!.

Quedem-nos amb les persones que ens fan somriure... I RIURE!.

martes, 25 de octubre de 2011

Tomadura de pelo nª 3.000.000.000... By Laia

“Hola, Srta. Layla Ruiz (ya estamos, com sempre, jo ni em molesto a corregir-los), sí sí, soy yo... Layla te apuntaste en un sorteo de un tratamiento de belleza en la pàgina web bla bla bla, de la empresa bla bla bla, y este sorteo se va a realizar ya mañana.
¿?
Ah pués muy bién, no? Què vol que faci? Que li faci un petó?. No ho entenc...
“Pero de momento sólo por el hecho de participar queremos tener un detalle contigo”
Ah mira que bé...: Ajá... -dic jo
“Eres ganadora de un descuento de un pack de alta cosmética Layla.”
Però que diu la mentidera “ganadora”, que no ho regalen a tothom que participa?. M’ho acaba de dir...
Ya... soy ganadora de una cosa que tengo que pagar, ¿no?
“A ver Layla, (veu condescendent), eres ganadora del descuento, es ALTA COSMÉTICA LAYLA”
Ya...¿ y qué tengo que pagar?.
“Mira, por el lote de 6 cremas... bla bla bla, ble ble ble... 49€, Layla”. (Si em torna a dir Layla li penjo).
Muy bien, gracias...
Ella no m’escolta... Va dient les propietats de les cremes aquestes que sembla que són com la piscina de Cocoon.
Li dic: - Oye, que muchas gracias pero no me interesa eh.
“Ah, no le interesa... ya”.

Es pensen que som imbècils, oi?

domingo, 23 de octubre de 2011

NO EN SABIEM MÉS, TENIEM 30 ANYS... by Aru

Setmana densa, la veritat. Sort que treballo amb els nens, i m´agrada i m´ho passo bé. I estic ocupada. I haig d´estar animada, i somriure.
Dimarts a Kids (l´escola on dono classes d´anglès) faig molt el pallasso pels peques; Dimecres veiga a la Natàlia i surto un ratet; Dijous passa, tarda a kids, igual. Nit durilla; Divendres... avui estàs bé eh Aruna. Prou de massoquisme i deixar-se portar per la tristesa, i recrear-se amb records, cançons o imatges que tenies al cap i que potser mai es faran realitat. Va. Al metro... faig sudokus. Als ferrocarrils... crucis. No pensis. No pensis. Dono classe de jazz. Guai. Un altre cop al metro... no pensis Aruna, no pensis. Em dedico a borrar contactes del mb, als que no truco mai (tot i que havent perdut el telèfon tants cops... no me´n queden gaires.) Bé Aruna, bé. Arribo animada a casa la mami. Sopem allà. Tot molt bò. La Laia fa el pallasso i ens pixem de riure. Com sempre. Tornem a casa passejant i parlant del nostre cumple. La Laia se´n va a dormir que ha de matinar.
Aru... divendres nit... sola al sofà... que no decaigui que vas bé. Vale. Poso "Las Vegas" de fons, i com que no és suficient per distreure el meu cap... preparo les classes d´anglès per la setmana vinent. Bé Aruna ...bé. Fan l´anunci de Movistar: "Yo te doy mi sí, para siempre" toca´t els ous. Fan l´anunci d´ikea... no el miro. Ho estàs fent bé... Si pensar et fa mal... no pensis. Ja has pensat prou.
Són la 1 i m´adormo al sofà. Dissabte m´aixeco. dia gris. Va Aruna...va!... un amica de música... aviam: aquest cd de varis de música en català que no escolto mai ni em recordarà a ningú. "...Em passo els dies esperant la nit..." La passo. No problem. Em faig un tè, vaig cantant el far del sur. "Perquè sol no vull trobar-me..." Next. No passa res. "Ella...em va estimar tant, jo me l´estimo encara, plegats vam travessar una porta tancada. Ella...com us ho podré dir, era tot el meu món llavors..."

Uf.
Aquí ja no puc.
M´assec un moment. Només un moment. Només aquesta, de debò.
Imagino que ballem agafats.
... I tampoc passa res.


Vale. Poso el cd d´italianes i ballo, canto i m´invento coses. Vinga.
Dimmi dimmi....
tutta la vita...
e si l'amore non c'e basta una sola canzone
...lalilolalilo...