Fa molt de fàstic... BY LAIA

Ja se que no estic sent massa fina, ni cuido l’estil de redacció, ni faig servir grans recursos en aquesta entrada però:

ESTEM FINS ALS OVARIS DE GRANS HERMANOS, OPERACIONES TRIUNFOS, Sálvames de lux, que irònic, i DECs i merdes en vinagre similars. JA N’HI HA PROU. AIXÒ S’HA D’ACABAR ÉS UNA PRESA DE PÈL I UNA VERGONYA. PROUUUUUUUUUU. QUINA GRAN MERDAAAAAA!!!!!. FA GANES DE VOMITAR! PER FAVOR. I al públic, si us plau, no mireu més aquestes coses que són dolentes per la salut i si ho veiem ja tenen excusa per seguir-nos-ho fotent. Gràcies.

"El talento es el conocimiento al servicio de una vida lograda"

"El talento es el conocimiento al servicio de una vida lograda"

Un diumenge de sol... BY LAIA

M´he llevat a una hora força decent per ser diumenge, he vist que feia un dia espatarrant així que he obert les finestres perquè entrés tot el sol que pogués. Com que fa tan bon temps aprofito per fer una rentadora, que s'eixugarà ràpid. Recullo del terra la roba d'ahir per la nit i ... oh! sorpresa! NO FA PUDOR A TABAC! (veus que bé, no hay mal que por bién no venga).

Aquest dia s'ha d'aprofitar, vaig a fer un tomb. Passejant per la carretera de Sants passo per davant d'un restaurant d'aquests típics de diumenge, de fusta, amb pinta de fer grans plats de carn a la brasa amb pebrot escalivat i patata al caliu... sabeu, oi? I sento una olor a calçots... mmmmmmmh! Crec que m'he aturat un parell de segons i tot. Quantes coses ens poden inspirar les olors... quants records... i quantes idees: quan comença oficialment la temporada? El mes que ve? Faré un evento al facebook i muntaré una super calçotada... SÍ!. Demà des de la feina segur que trobo 5 minuts.


M'assec a una terrasseta on hi dóna el sol de plè i demano un suc de tomàquet, 2€ ... ofertón... però mmmmh que bo i que bé que s'està... no sembla gener. Quina sort de viure aquí.

NO TOTS ELS NENS SÓN MONOS!!! by Aru

Aquesta nit passada he tingut un somni horrible. Jo estava treballant en una farmacia (amb la crisis ja se sap, tots acabem fent feines que no hauriem pensat mai) i entraven uns atracadors. Justament en aquell moment jo estava al magatzem, i treia el cap i veia que li estaven tirant un armari per sobre a l´altra dependenta. Super gore. Jo intentava cridar i no podia. El següent que recordo és que volia despertar-me i no podia. Seguia allà, a la farmacia. M´he pessigat, pegat bufetades… però res. No feia mal. Seguia dormint. Llavors de repent he obert els ulls i estava al meu llit, a la meva habitació. Uff! Que bé. M´he pessigat de nou per asegurar-me… ai ai ai… no em fa mal eh. Potser no ho estic fent prou fort. Encenc la llumeta de la meva tauleta de nit. No funciona. És veritat que la vaig desenxufar per carregar el mòvil! Provo d´encendre la del Rootxi… Tampoc va. Merda. Va, és igual, m´aixeco del llit. Que raro que encara sigui tan fosc. Surto al menjador. Fosc. Vaig a mirar per la finestra i hi ha una nena amb melenita asseguda a la cadira. X U N G U Í S S I M A. Collons! Quin susto. Em moro de por. MEEEEEEERDA. Segueixo somiant. Mentre ella canta no sé què em tapo les orelles i penso “Estàs somiant, no passa res. Estàs somiant. Estàs somiant” Sona el telèfon. Mai he estat tan contenta d´escoltar al meu pare. Buf.

PROPÒSITS D´ANY NOU by Aru

Probablement tots tenim hàbits que ens agradaria deixar; Costums que preferiríem no tenir; Petits o grans somnis, o projectes, que ens agradaria fer realitat; Coses que fem inconscientment, sense pensar, que ens agradaria canviar. Però en el nostre dia a dia hem de treballar, guanyar diners, anar a comprar, menjar, dormir, netejar… i soviet ens queda poc temps per dedicar-nos a nosaltres mateixos, a agradar-nos més, a construir les vides que volem tenir, a escoltar a un amic…
Desitjo que en aquest 2011 trobem temps per fer tot això.

Osigui que començant, ara i aquí, a dedicar-nos temps i pensar un propòsit per ser millor persona…:

Propòsit nº 1:
- No enfadar-me per tonteries.

…continuem la llista entre tots????



(FEU que el 2011 sigui MOLT FELIÇ !!!!)

UN REGAL PRECIÓS by Aru

És el meu 2on dia de vacances. I no he parat. Però estic contenta i les penso disfrutar.

El dimecres, l´últim dia de cole, els pares van venir a buscar als nens després de dinar i vaig poder saludar-los, desitjar Bon Nadal a tothom… conèixer als que encara no conexia… (Jo sempre marxo a les tres i no em creuo mai amb ells).
Entre tots m´han regalat una capsa de xocolates i bombons que té una pinta…!!!!
Però el millor regal és que et diguin “Aruna… ja sé que és una lluita constant, amb la Maria, pel menjar, però moltes gràcies per la teva paciencia! “ o “Ah, per fí et conec, la nena està tot el dia que si la Luna això que si la Luna allò…” “és Aruna. Jeje”.
El millor regal d´aquest Nadal me l´ha fet, sens dubte, la mare de l´Elena quan em va aturar pel passadís:
-Hola.. tu ets la Luna,oi?
-Aruna
-Ah, Aruna, és que l´Elena t´estima tant i parla tant de tu! M´explica coses i contes, i em canta cançons que m´agraden molt!...i jo li pregunto que qui li ha ensenyat… i sempre és la mateixa persona. T´apreciem molt. Moltes gràcies.


No. Moltes gràcies ho dic jo.

MITJONS, PETONS.... by Aru

Fa uns dies que començo els matins amb 4 amics especials que em fan somriure. No penseu malament, ara us ho explico.
Quan teniem 15, 17, potser 19 anys, escoltavem Sau, Sopa, Gossos, Els Pets… I m´encantaven. Ens identificavem amb les seves lletres, ens feien somiar una mica, ens explicaven històries que podien ser reals, en una llengua propera, que sempre toca més. Tot i que potser la majoria de música que esoltem és en anglès… i hi ha cançons que posen la pell de gallina, no cal dir-ho, un…”T´ompliré els ulls de flors” Així, en català, m´arriba més. Té algo especial, algo de casa.
I ara tenim 30 anys, no 17, i aquelles cançons ens segueixen agradant… però ens queden lluny.
Per sort… aquí arriben Els Amics dels que us parlava, Els Amics De Les Arts, i ens tornem a identificar amb lletres escrites en català. Perquè tots hem posat 10 euros de benzina pq no en tenim per més?" I ens agradaria que ens diguéssin "Com ho tens per escapar-te amb mi?" O no?. I a totes ens han dit algun cop, potser no tan ben dit, que “tot i no ser massa guapo sóc molt divertit”. Clar que sí. I… no sé si a tots, però a mi SEMPRE se´m cremen les torrades.
Gràcies amics per fer-nos recordar situacions còmiques, riure de les incòmodes, imaginar-ne de interessants i somiar amb algunes... surrealistes.
I fer-nos una mica feliços a tots, a la canalla… i a les mares.


Us deixo el link de la 1a cançó que vaig escoltar jo dels Amics de les Arts, per si algú encara no els coneix.
Que somrigueu.

http://www.youtube.com/watch?v=B1-RxoP4AdU