Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 24 de diciembre de 2010

UN REGAL PRECIÓS by Aru

És el meu 2on dia de vacances. I no he parat. Però estic contenta i les penso disfrutar.

El dimecres, l´últim dia de cole, els pares van venir a buscar als nens després de dinar i vaig poder saludar-los, desitjar Bon Nadal a tothom… conèixer als que encara no conexia… (Jo sempre marxo a les tres i no em creuo mai amb ells).
Entre tots m´han regalat una capsa de xocolates i bombons que té una pinta…!!!!
Però el millor regal és que et diguin “Aruna… ja sé que és una lluita constant, amb la Maria, pel menjar, però moltes gràcies per la teva paciencia! “ o “Ah, per fí et conec, la nena està tot el dia que si la Luna això que si la Luna allò…” “és Aruna. Jeje”.
El millor regal d´aquest Nadal me l´ha fet, sens dubte, la mare de l´Elena quan em va aturar pel passadís:
-Hola.. tu ets la Luna,oi?
-Aruna
-Ah, Aruna, és que l´Elena t´estima tant i parla tant de tu! M´explica coses i contes, i em canta cançons que m´agraden molt!...i jo li pregunto que qui li ha ensenyat… i sempre és la mateixa persona. T´apreciem molt. Moltes gràcies.


No. Moltes gràcies ho dic jo.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

MITJONS, PETONS.... by Aru

Fa uns dies que començo els matins amb 4 amics especials que em fan somriure. No penseu malament, ara us ho explico.
Quan teniem 15, 17, potser 19 anys, escoltavem Sau, Sopa, Gossos, Els Pets… I m´encantaven. Ens identificavem amb les seves lletres, ens feien somiar una mica, ens explicaven històries que podien ser reals, en una llengua propera, que sempre toca més. Tot i que potser la majoria de música que esoltem és en anglès… i hi ha cançons que posen la pell de gallina, no cal dir-ho, un…”T´ompliré els ulls de flors” Així, en català, m´arriba més. Té algo especial, algo de casa.
I ara tenim 30 anys, no 17, i aquelles cançons ens segueixen agradant… però ens queden lluny.
Per sort… aquí arriben Els Amics dels que us parlava, Els Amics De Les Arts, i ens tornem a identificar amb lletres escrites en català. Perquè tots hem posat 10 euros de benzina pq no en tenim per més?" I ens agradaria que ens diguéssin "Com ho tens per escapar-te amb mi?" O no?. I a totes ens han dit algun cop, potser no tan ben dit, que “tot i no ser massa guapo sóc molt divertit”. Clar que sí. I… no sé si a tots, però a mi SEMPRE se´m cremen les torrades.
Gràcies amics per fer-nos recordar situacions còmiques, riure de les incòmodes, imaginar-ne de interessants i somiar amb algunes... surrealistes.
I fer-nos una mica feliços a tots, a la canalla… i a les mares.


Us deixo el link de la 1a cançó que vaig escoltar jo dels Amics de les Arts, per si algú encara no els coneix.
Que somrigueu.

http://www.youtube.com/watch?v=B1-RxoP4AdU

pisando busco... digo buscando piso... BY LAIA

... ya no veo nada... no sé si busco piso con 3 habitaciones, habitación de 2 pisos, comedor con luz, piso para compartir, fianza para compartir, compartir piso, fianza, cama... ¿? ... me vuelvo loca! ... piso amplio, amplio comedor con 3 meses de fianza, fianza sin luz ni piso ni nada... ya no sé si busco piso o el piso me busca, o se esconde... pero yo no encuentro nada! ... hasta los mismísimos!!!!
Queridos Reyes Magos... este año he sido buena, sólo os pido un piso decente, a un precio decente, y seré la niña más feliz del mundo.

lunes, 13 de diciembre de 2010

un dilluns... By Laia

Avui és dilluns i ha sigut un dia de merda perquè, per començar i acabar, m'anava adormint pels racons aquí a la feina. Mortal. D'aquella son potent que no pots controlar, que se't tanquen els ulls... i que penses que et podries adormir inclús depeus en qualsevol lloc... Bufffffff. Molt heavy. Ha sigut un dilluns de merda i feia fred a fora, i a dins també, i a mi em feia mal tot, a sobre, toca't els nassos que estem de festival de l'humor...

Ara ja casi s'acaba el dia, o com a mínim s'acaba lo pitjor. Ara desseguida ja puc plegar i anar cap a casa. Bé, cap a casa no perquè primer he quedat per visitar un pis, a veure quin zulo em presenten i quan me'n demanen, perquè no tenen vergonya... Preferiria anar-me'n a casa directa i ficar-me al llit a dormir 12 hores seguides (que crec que no ho he fet en la meva vida però és igual). Ara agafa el metro i després el ferrocarril i a veure quanta gent m'empeny i em trepitja, això sense tenir en compte ja els que no saben què és el desodorant i aixequen el braç per agafar-se a la barra metàl·lica i tu vols vomitar... però no passa res. A veure si tinc una mica de sort i quan s'obrin les portes em deixen sortir per variar una mica... seria fabulós.

Bé, el tema, que si no ho he dit encara doncs ha sigut UN DILLUNS DE MERDA, però No passa res!!! s'acosta el NADAL NADAL FESTA D'ALEGRIA i tocarem la zambomba! ole ole!. Apa, demà segur que serà millor.

lunes, 29 de noviembre de 2010

Mai diguis MAI... By Laia

Avui parlant amb una companya de feina ha sortit el tema de l’abort. És un tema molt complicat ja que entrem sempre, volguem o no, en qüestions morals, o ètiques, díga-li com vulguis... i això... pffff, és... molt complicat. Porto hores donant-li voltes perquè m’hi ha fet pensar, però no perquè dubti de la meva postura, és que em fa ràbia el posat que adopta aquesta gent que està en contra de l’abort que et diu NO ÉS QUE JO NO ESTIC A FAVOR DE L ABORTAMENT i et mira com si no pogués compartir mai la teva opinió, salvatge, egoïsta... Et miren com dient: No, és que jo no sóc com tu... Em fa ràbia perquè es creuen que són molt bons, molt com cal... i que tenen més principis que tu, que series capaç DE TREURE-LI LA VIDA A UN SER VIU, però em sembla molt hipòcrita, què vols que et digui, que no vegin que és mil cops més salvatge tenir un fill quan no el vols tenir, quan no pots mantenir-lo, quan estàs malalt o malalta i no el podràs cuidar, quan l’hauràs de donar en adopció i ves a saber com el cuidaran, o si el cuidaran o no, o el tindran lligat en un bressol i ple de mocs tot el dia,... i resar tota la vida perquè hagi trobat una família millor que la que tu li podies donar, quan naixerà amb una malaltia ja sigui física o mental que no el deixarà mai viure de forma digna, ... no crec que hi hagi gent que DEFENSI l’abortament, només que no el condemnem, que entenem que... de vegades, NOMÉS DE VEGADES, és millor no tenir un fill si no li pots donar COM A MÍNIM una vida digna. I això no és una apologia a l’abort... més aviat una apologia a LA VIDA.

SEI GRANDE, GRANDE, GRANDE by Aru

Fa dies que vull explicar-vos coses i no trobo temps.
Que vull dir-vos, per exemple, que el Toni, un nen de 3 anys molt educat i molt correcte, té un gos que es diu...: "Com es diu el teu gos Toni?" Em mira amb cara de póquer. "Gos", contesta. ok.
També us volia explicar que el Bruno ahir em va preguntar "Què és el vent?" i el Pol li va contestar molt convençut "El vent és la fulla". Moolt bé tu.
L´Àlex l´altre dia va caure per les escales perquè unes nenes grans el van intentar agafar a coll, i ell no es va deixar. El vaig curar i quan ens les vam tornar a creuar es para davant d´elles tot sèrio i diu, assenyalant-les una per una: "Tú me has hecho pupa. Tú me has hecho pupa. Tú me has hecho pupa." Boníssim. elles van fer cara de "és petit i diu tonteries" I jo no vaig dir res. Tontetes!
Tampoc he trobat temps per publicar que el Rootxi també s´ha unit al club dels 30. I això vol dir només que és millor que abans...i no tan bò com serà demà. Perquè ell és així de gran. És enorme. I no per l´edat.
I posats a felicitar... Estic molt contenta pels que han de venir, pels que s´han de casar, pels que es segueixen unint al club, pels que heu trobat feina... FELICITATS!
I per acabar: Vaig anar a veure el Xavier Rudd a l´
Apolo. Va ser brutal. Un crack de tiu que ho toca tot i que encomana el seu super bon rollo.Escolteu-lo que val molt la pena.

martes, 16 de noviembre de 2010

A LA ITALIANA by Aru

Ahir abans de posar-me a dormir vaig agafar un diari que tenia tirat al costat del llit, de fa dies, que encara no havia llegit. L´obro per una pàgina qualsevol i busco el crucigrama. Mentre passo pàgines em trobo amb els "Anuncios", aviam... N´escullo un a l´atzar: "Abuela. Rica, dame sexo y yo te compensaré bien" Joder!
Feliços somnis Aruna...
Hi ha 9 anuncis en aquesta secció de "Adultos"; 8 són de senyores madures buscant sexe i 7 ofereixen diners a canvi.
Com està el panorama no??
Me´n vaig a dormir...
Sort que avui em desperto fresca com una rosa, i fa sol, i aquesta nit vaig al concert de Xavier Rudd, i recullo la roba estesa. M´agrada recullir la roba estesa a fora, amb el solet a la cara... No sé, sempre m´imagino que és l´escena d´una pel.lícula, rollo italiana, i que m´estan filmant des del balcó de davant.
Tenim un dia preciós per endavant... que el disfruteu.