Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

jueves, 2 de septiembre de 2010

He dinat en un jardí ple d'olors ... BY LAIA




He dinat en un jardí ple de plantes exòtiques que feien molt bona olor, i hi havia una banda que tocava... de fons, i el menjar feia tant bona pinta i els cambrers eren tan elegants! Teniem tot el temps del món, la companyia era la millor. De primer una amanida amb flors de colors, de segon una cuixa (d’algun animal molt gran, sí, sóc carnívora, sorry Aru) amb bolets, amb molta salsa, i molts bolets! Es desfeia a la boca...mmmmh. De postres pastís de nata (molta nata) amb maduixetes silvestres (d’aquelles tan bones)(moltes maduixetes). Després ens han portat un licor de meló i pinya... i no he acabat de distingir aquell altre gust... misteriós... però tan bo!. Quin dinar de dijous tan fantàstic... i tan sorpresa.

(algú que m’ha vist diu que he dinat un bocata de llom a la terrassa del davant de la feina... aix... quina poca feina la gent... però què diu aquest?!)

domingo, 29 de agosto de 2010

DE PEL.LíCULA by Aru

Ahir em vaig despertar a les 8:45. Vaig obrir un ull, miro el relotge, veig que és molt aviat. Dormiré una mica més.
A les 9:05, cansada de donar voltes desisteixo i em llevo, tot i que era dissabte... i no tenia res a fer.
Després de 2 setmanes mooooolt intenses és extrany no HAVER DE fer res.
El divendres vam acabar el rodatge d´una peli. És un llargmetratge d´un director català, amb poc pressupost, moltes ganes i molt bon equip.
Jo hi tinc un paper secundari... però em fa molta il.lusió haver-hi participat.
Sempre he volgut fer una pel.lícula, però era només una esperança. Un d´aquelles que no perds, però que tampoc creus que es compleixin.
Durant molt de temps desitges una cosa...i, d´un dia per l´altre, ho tens.
A vegades els somnis, aquells que t´has imaginat tants cops, aquells que has acceptat com això, com a somnis, es fan realitat.

lunes, 23 de agosto de 2010

ARAM SAM SAM ARAM SAM SAM by Aru

Us en recordeu de la cançó aquella de "aram sam sam aram sam sam, culi culi culi culi culi, aram sam sam"? Jo els hi he ensenyat aquest any als meus nens, al cole. Recordo cantar-la a l´institut, ja grandeta eh, quan la profe de música va preguntar si algú la coneixia, i la Messi i jo, inspirades de la vida, i sense pensar en les conseqüències, vam aixecar el dit; Evidentment ens la va fer cantar davant de tothom, te´n recordes cari?? Em sembla que l´havíem après a la guarderia... on ens vam conèixer. Doncs això, que aquesta entrada al blog va dedicada a l´Anneta, perque tenim molts records en comú, i moltes cançons, i perquè avui fa 30 preciosos anyets, a la preciosa Venècia. (això diuen, jo no hi he estat).
Moltíssimes felicitats de part nostra amore... t´estimem. Ja ho saps bitxa.
Quan vinguis ho celebrem i...almenys, farem un brindis per tu!

domingo, 22 de agosto de 2010

QUINA CALMA! by Aru

Aquest matí, i tot i ser diumenge, m´he aixecat a les 8:30. Porto uns dies aixecant-me molt aviat i dormint poc, i suposo que el cos s´acostuma.
M´he posat a estendre la roba i m´he adonat que no se sentia res. Ningú. Agost a Barcelona.
Surto al carrer (c/ creu coberta eh!) i ningú. 4 cotxes. Desert. Quina calma.
He pensat que no està tan malament disfrutar de la teva ciutat a l´agost, i veure-la diferent.



(Tot i que... PREFERIRIA ESTAR A CÁDIZ OBVIAMENT!!!!!!!!!!!!!!!! Jejeje.)

jueves, 19 de agosto de 2010

PARA VOLVER... A CADIZ

... aquí se siente en andaluz BY LAIA


Hem tornat de la Costa de la Luz... il.luminades, per la gent, per la música, les canyetes, el pescaíto, ... i les postes de sol (a l'estiu a casa nostra el sol no es pon pel mar, i ens ha flipat). Caminar pel carrer i que et pari un senyor, d'una certa edat, per fer amb un gest d'emoció i exageració Y LUEGO DISEN QUE LAS FLORES NO ANDAN, sentir els quillos, xaxos, les "palmas", ese salero... que ens ha enamorat... ENS DECLAREM GADITANES (com a 2a nacionalitat) perquè... aquí... (ho diem senyalant el cor)... ¡SE SIENTE EN ANDALUZ!

miércoles, 18 de agosto de 2010

un croissant... i una mica de sol BY LAIA

Hi ha dies que són bonics perquè sí, i que t´aixeques del llit i et sents que ets capaç de fer qualsevol cosa, i estàs de bon humor, i ningú ni res aconseguirà canviar-te´l. Hi ha dies que despertes a prop del mar i potser... inclús... en bona companyia...
si a sobre et van a comprar un croissant i un suc de taronja i et desperten amb un petó i un somriure ja és l´òstia...

Si és que de vegades som feliços només amb un croissant... i una mica de sol...