Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

domingo, 11 de abril de 2010

LIFE IS A CABARET..... by Aru

Avui m´he posat sandàlies!!! per fi!!! El primer dia de l´any que em poso sandàlies.
I...com que feia tan bon dia, a part de posar-me sandàlies, he anat a passejar pels jardinets de la Maternitat. Recordant vells temps...quan a l´institut fèiem campana (bé, aquell dia que vam fer campana.) i seiem allà a prendre el solet.
Total...que érem jo i 100 persones més. Deu ni dó la de gent que hi havia!!
M´he assegut a la gespa (que se suposa que no es pot trepitjar. Que absurd) i m´he disposat a llegir el "Time out".
Però, com us podeu imaginar, un parc ple de papas i mamas i nens i iaias dóna molt de suc, i les seves converses aviat m´han fet tancar la revista i disfrutar del circ:

Dues dones passegen als seus gossets respectius
-ai...que mono, tiene ganas de jugar.
-Sí pero tranquila que es una niña eh.
-Ah, la mia también.
-Mujeres al poder!!!
(mujeres????????????????????)

Una dona intenta posar pau entre les seves filles. La gran, d´uns 8 anys, morta de ràbia cap a la petita (que fa posturetes mentre la mare li fa fotos) estalla i diu, amb un to com si la vulgués matar:
-Tú, con tus ves-ti-di-tos y tus a-ni-lli-tos eres una caprichosa y una princesita y no se qué!!!
(aquest noséqué final deuria ser algo molt lleig eh, perquè ho dèia amb una cara!!! No m´he pogut aguantar el riure.)

Un home planta el seu pareo enmig de la gespa. Fa la paradeta. Posa les nenes, les galledes de les nenes, treu les patates i les llaunes i diu super emocionat:
-Quién quiere aquariuuuuus????
Les nenes passen d´ells. No crec que als 4 anys l´aquarius sigui res superguai. I torna:
-Quién quiere aquariuuuus?
-Yo. Aquí.
Diu la nena senyalant la galledeta.
El pare amb cara de fàstic tira una mica d´aquarius a dins la galleda. La nena se´n va sota un arbre i afegeix herba, fulles, i una miqueta de sorra...mmmm! Torna cap al pare i diu:
-Ya estan los espagueti!!!
-MMM...que bueno este aperitivito que nos has preparado! -Diu el pare de l´any mentre fa veure qe se´ls menja apropant-se´ls molt a la boca. Molt eh!!Ho semblava de veritat!

I ja l´ultima actuació la fet auna dona que renyava a la seva filla ( de 7 o 8 anys):
-Pero bueno...no te he dicho que no te enfilaras allí?? Yo es que no sé en qué idioma hablo! Que no ves el peligro de las cosas???? Me dejas atónita!
I vostè a ella senyora, amb aquest vocabulari i tanta ironia!!!

En fí...que la realitat sempre supera la ficció. I la vida...és una cabaret.

viernes, 9 de abril de 2010

"No vull demostrar res, el que vull és mostrar" va dir Fellini BY LAIA

Bona tarda de divendres a tots! Només un parell de línies per:

1. Recomanar-vos l´exposició de FEDERICO FELLINI El circ de les il.lusions, que es pot visitar al Caixa Forum de forma totalment gratuïta, aprofitem una de les poques coses que no es fan pagar a Barcelona.

2. Recordar-vos que els nostres peixets passen gana. Si cliqueu amb el mousse dins del seu aquari veureu que els podeu alimentar vosaltres mateixos.

Gràcies,

muas

i Molt bon finde primaverenc.

lunes, 5 de abril de 2010

BON DIA NUNAAAAAAAAAAA!!!!!!!! by Aru

Ja han acabat aquestes vacances. Curtes, per alguns. Molt curtes, per altres.
Lo important és la intensitat i no la durada.
Un moment bonic , per mi, va ser la matinada de dissabte, quan vaig sortir de l Antiga, a Puigcerdà ...i estava nevant.
I en 5 minuts tot estava cobert de neu. Els cotxes, el terra...les muntanyes que es veien de fons, els nostres abrics...

Ara estic a casa escoltant a Anthony and the Johnsons versionant "Knocking on heaven´s door".
Preciosa.

http://www.youtube.com/watch?v=uNnEReAd80w

Ànims a tots per començar aquests 3r trimestre (jo és que vaig amb calendari escolar), i aquesta estació...que esperem que no ens alteri massa la sang. Només lo just. O una mica més, va.
Jo demà torno al cole a cuidar als nens... tot i que em sembla que són ells que em cuiden a mi.
I m´ensenyen. M´ensenyen que dir "Bon dia" pot ser una festa, que trobar-nos després de la siesta pot ser una sorpresa brutal, que escombrar la classe pot ser super divertit... Que tot és més simple amb un somriure... i que si estàs trist... a vegades n´hi ha prou amb una abraçada per estar una miqueta millor.

lunes, 29 de marzo de 2010

APROFITANT EL TEMPS by Aru

Avui ha fet un dia bonic. Al matí semblava que estaria núvol, però poc a poc ha anat sortint el sol. Com passa, a vegades, amb la vida en general,oi?

He anat a dinar amb la meva iaia, i a l´hora del cafè ens ha explicat que recordava com a casa seva es feia el cafè amb una cassoleta de terrissa... i que era tan bò!
També m´explicava com era d´especial el moment del porró a la taula...i que se´l passàven, un per un, començant pel pare, evidentment.

Realment és una sort tenir avis, que són testimonis de tantes coses que van passar, de tants canvis, i és un luxe que les comparteixin amb nosaltres.
Els que encara tenim avis o àvies... hauríem d´intentar passar més estones amb ells. I ja no ho dic per ells, perquè no estiguin sols...que també eh!...però per nosaltres, perquè podem aprendre´n molt, perquè hi ha històries brutals... que no estan escrites a cap llibre.


Bones vacances a tots. I aprofiteu el temps.

jueves, 25 de marzo de 2010

UNA MICA DE PRIMAVERA by Aru

Avui serà un dia millor.
Ahir, dimecres, va ser un dia durillo:
1:30 de la matinada arribo a casa.
He estat currant amb el càtering i ha sortit tot malament.
Una mosca en el got d´un senyor, postres que arribaven després dels cafès, aigua natural que havia de ser freda (i natural, en el sentit de "sense gas"!!!), un plat de codillo amb nosequé que desapareix..
No he sopat però ja no tinc gana.
Els peus em fan un mal increible.
Penso en algo bò que hagi passat durant el dia...
Pujo pel carrer del cole, pel matí, veig el terra cobert de pètals roses i blancs. Queien del cel. Miro cap a dalt. Del pati d´una d´aquestes torres que hi ha per Vallvidrera sortien les branques d´un ametller.
Una mica de primavera, almenys, en un dia tan gris.
Em quedo amb això del dia d´ahir.

miércoles, 24 de marzo de 2010

Arrivederci Roma...by Aina

Rutes amb moto a la nit i a l’alba, la Roma più bella que he vist mai, tota per tu, deserta, quieta, abandonada, pedra i més pedra, però que al mateix temps resisteix, continua aqui, sempre inmensa, sempre imponent, ho serà sempre… Malgrat els italians, com diuen aqui, malgrat tots els mals que té l’Itàlia no deixarà mai d’essere bella. Il Quirinale, Piazza Venezia, Colosseo, San Pietro a la llum de la lluna, els ponts sobre el Tevere. L’esmorzar al bar de bon mati, caffè, cappuccino, cornetto, Romoli… entraves a Romoli i et posaves content, aquella bona olor, tot tan maco, tot ta bo… La pizza al taglio a qualsevol hora, quin gran invent! funhi porcini, fiori di zucca. Monges, cures, el Papa, la guardia svizzera, sants i turistes i esglésies i més esglésies, blanques, plenes de llum, precioses… Battiato, de Gregori, Paolo Conte i ancora Battiato, maestro di vita! com li deien al concert… vaig veure Battiato, un mito! La Historia, sentir el pes de la història, l’estàs trepitjant, està sota els teus peus, al teu davant, on ara estàs tu van ser-hi els més grans, César, Michelangelo, Borromini... Casi cinc anys de Porta a Porta i Gigi Marzullo (esta va para Carlos: Buonasera buonanotte cari amici di rai1…) De metros decadents i busos plens de gent però on ningu paga… D’amatriciana, carbonara i caccio e pepe i de pasta, pasta i més pasta, que bona...
Casi cinc anys d’amors i d’odis cap a una mateixa ciutat, d’admiració i incomprensió a la vegada.
Arrivederci Roma, n’estic segura, tornaré encara que ara vull anar-me’n. Recordaré, com passa sempre, només les coses bones, recordaré que aqui il cielo è sempre più blu...i hi tornaré algun dia de vieja conocida, de vella amiga.

lunes, 22 de marzo de 2010

Ja está aquí... BY LAIA

La primavera ha arribat plujosa a Barcelona, igual que va arribar i va marxar l´hivern (un respiro por favor!). Diuen que demà farà sol... a veure si és veritat. Com a mínim sabem amb seguretat que el sol arriba, com a màxim, dissabte ... i ve amb avió i des de Roma ; )

Com que no tinc gaires més paraules per aquest matí plujós de dilluns us deixo amb les de Machado, que en sap més i són molt adequades. Bona setmana a tots!

La primavera besaba
suavemente la arboleda,
y el verde nuevo brotaba
como una verde humareda.
Las nubes iban pasando
sobre el campo juvenil...
Yo vi en las hojas temblando
las frescas lluvias de abril.
Bajo ese almendro florido,
todo cargado de flor
—recordé—, yo he maldecido
mi juventud sin amor.
Hoy, en mitad de la vida,
me he parado a meditar...
¡Juventud nunca vivida,
quién te volviera a soñar!

ANTONIO MACHADO