Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
miércoles, 17 de marzo de 2010
millor riure..by aina
Aquest mati al bus hi havia un boig. No es cap novetat, en troves al carrer que criden, al metro que insulten i parlen sols, pero el del bus d'avui era especial, ell reia. No molestava a ningu, anava al seu rollo, pero reia a carcajada limpia, en serio es partia literalment la caixa i la seva risa era contagiosa, al menys a mi m'ha fet somriure. Ha sigut bonissim, veies la gent fent cares rares, incomodes per aquella persona que desmontava la normalitat del trajecte, es movien i buscaven al misterioso hombre feliz. Davant meu hi havia una senyora tota posada i molt seriament ens mira amb cara de preocupacio a mi i al senyor del meu costat i en diu: no pot ser aixo! Jo l'he mirat sorpresa, pensant que es el que no pot ser i el senyor del meu costat li diu: meglio ridere che piangere! (millor riure que plorar). Pues clar que si, millor algu que riu de bon mati que no les cares de mala llet que es veuen normalment. Jo avui no estava especialment contenta pero gracies a ell he baixat del bus somrient i he pensant que els que estan bojos son tots els que anaven amb cara d amargats, amb el sol que feia, mentre passavem per davant de san pietro, estant vius...Tots tenim les nostres hostories, els nostres problemes, pero he pensat que es veritat, millor riure sempre que es pugui...i en realitat es pot CASI sempre o sigui que millor riure. Sempre.
martes, 16 de marzo de 2010
VIVA LA MÚSICA!! by Aru
Cada dia desperto els nens de la siesta; canvio als que s'h de canviar, poso als altres l'orinal, els hi rento la cara, els pentino... i quan els vaig tenint llestos els faig asseure a les cadiretes a mirar un conte.
El divendres, com que ja teníem ganes de cap de setmana, enlloc de fer-los seure els hi vaig posar música perquè balléssin. Portava un cd que faig servir per les classes de jazz amb les nenes.
La 1a cançó que vaig escollir va ser "summercat" (la de tonight tonight). Es van tornar bojos! Saltant i ballant! l'Àlex, un nen que és molt còmic, se la sabia tota i semblava al.lucinat de que estigués sonant A LA CLASSE aquella cançó que li deuen posar sempre a casa. Era boníssim.
Després va sonar la de "Moving"; quan va sonar la 1a nota l'Àlex va fer muviiiin!!!! i es va acostar al radiocassette emocionat; Es quedava mirant-lo com si esperés veure alguna cosa que sortia d'allà. Es va quedar allà davant. Ballant i mirant l'aparell fins que va acabar la cançó!!!
Ja eren casi les tres... i els hi vaig posar l'última cançó, aviam si la coneixíen. "I gotta feeling" de Black eyed peas.
Bueno...increible. En sèrio. L'Àlex cantava amb els ulls molt oberts. No es sabia les paraules exactes però feia les vocals que tocaven. Té 2 anys i mig eh!!! Brutal. Jo flipava. I ell anava movent el cul d'un cantó a l'altre i aixecava les mans com si vulgués que tots el seguissin. Com si fos un super cantant en un concert multitudinari.
Sóc fan número 1 d'aquest nen. I dels seus pares que li deuen fer escoltar música tot el rato enlloc d'enxufar-lo a la tele. Olé.
Però... les azañas del super niño estrella del rock no acaben aquí:
Ahir dilluns, mentre estaven dinant, jo em passejava d'una taula a l'altra i els ajudava a menjar, com sempre. De repent sento l'Àlex que feia uooooooooo. Me'l miro.Tots els nens de la seva taula també se'l miren divertits. Jo li ric. I torna a fer uoooooo. Jeje. L'escolto atentament perquè estic segura que està cantant alguna cos. L'Àlex no crida i prou. Ell canta cançons reals. Segueixo passejant per l'aula...i de sobte ho identifico. "Uooooooooo uooooo".
Senyors i senyores, està cantant "viva la vida" de Coldplay.
M'encanta.
És un crack.
Un autògraf siusplau!!!!!!
El divendres, com que ja teníem ganes de cap de setmana, enlloc de fer-los seure els hi vaig posar música perquè balléssin. Portava un cd que faig servir per les classes de jazz amb les nenes.
La 1a cançó que vaig escollir va ser "summercat" (la de tonight tonight). Es van tornar bojos! Saltant i ballant! l'Àlex, un nen que és molt còmic, se la sabia tota i semblava al.lucinat de que estigués sonant A LA CLASSE aquella cançó que li deuen posar sempre a casa. Era boníssim.
Després va sonar la de "Moving"; quan va sonar la 1a nota l'Àlex va fer muviiiin!!!! i es va acostar al radiocassette emocionat; Es quedava mirant-lo com si esperés veure alguna cosa que sortia d'allà. Es va quedar allà davant. Ballant i mirant l'aparell fins que va acabar la cançó!!!
Ja eren casi les tres... i els hi vaig posar l'última cançó, aviam si la coneixíen. "I gotta feeling" de Black eyed peas.
Bueno...increible. En sèrio. L'Àlex cantava amb els ulls molt oberts. No es sabia les paraules exactes però feia les vocals que tocaven. Té 2 anys i mig eh!!! Brutal. Jo flipava. I ell anava movent el cul d'un cantó a l'altre i aixecava les mans com si vulgués que tots el seguissin. Com si fos un super cantant en un concert multitudinari.
Sóc fan número 1 d'aquest nen. I dels seus pares que li deuen fer escoltar música tot el rato enlloc d'enxufar-lo a la tele. Olé.
Però... les azañas del super niño estrella del rock no acaben aquí:
Ahir dilluns, mentre estaven dinant, jo em passejava d'una taula a l'altra i els ajudava a menjar, com sempre. De repent sento l'Àlex que feia uooooooooo. Me'l miro.Tots els nens de la seva taula també se'l miren divertits. Jo li ric. I torna a fer uoooooo. Jeje. L'escolto atentament perquè estic segura que està cantant alguna cos. L'Àlex no crida i prou. Ell canta cançons reals. Segueixo passejant per l'aula...i de sobte ho identifico. "Uooooooooo uooooo".
Senyors i senyores, està cantant "viva la vida" de Coldplay.
M'encanta.
És un crack.
Un autògraf siusplau!!!!!!
Per "reality"... EL NOSTRE! By Laia
Estic una mica cansadeta ja de tant “reality”. Els “realitys” els vivim cada dia la gent normal quan ens llevem i marxem a treballar, es viuen en 1a persona i a diari, pel carrer, ... NO VOLEM “realitys” per la tele ostres! Volem ficció! Encara que sigui ficció disfressada de realitat però que sigui ficció, joder! Perdó. De rutina i vida quotidiana DE VERITAT ja en tenim tots una bona dosi diaria, amb els seus moment bons I REALS, i els seus problemesTAMBÉ MOLT REALS per desgràcia. No ens interessa veure realitats forçades d´un grup de penjats tirats en un sofà discutint-se per qui s´ha menjat l´últim tros de xoriço! Díga-li “Gran Hermano”, díga-li “Ni-NI” o díga-li “LA isla de los tomadores de pelo” i canviem el sofà per una platja... Toca´t els nassos! Això és una presa de pèl!. Aina, MI SENTO PRESA PER IL CULO!. El tema de l´ Escassi ja prefereixo ni tocar-lo perquè per veure una colla de gallines barallant-se per un pavo que està molt bo, sí d´acord, però que està forrat, i juga a ser el marajá d´Espanya... jo... què vols que et digui...
El bon reality és el que vivim cadascú de nosaltres en la pròpia pell. A la televisió, si us plau, no ens hi foteu més dosi de realitat “basura”.
El bon reality és el que vivim cadascú de nosaltres en la pròpia pell. A la televisió, si us plau, no ens hi foteu més dosi de realitat “basura”.
lunes, 15 de marzo de 2010
Hoy puede ser un gran día... BY LAIA
Avui és dilluns i diuen que PER FI comença el temps a estabilitzar-se, una miqueta, i que la primavera està aquí ja... “ a la vuelta de la esquina”. Crec que pocs anys l´hem esperat tan ansiosament la primavera, després d´aquest hivern tan fred i, sobretot, tan passat per aigua. No estem acostumats al mal temps a Barcelona i, definitivament, no ens agrada gens aquest clima tan britànic.
Us deixo amb una cançó que em dóna MOLT BON ROTLLO per començar la setmana (que per mi serà heavy):
ÀNIMS QUE com deia el Serrat “hoy puede ser un gran día... DURO CON ÉL”.
Us deixo amb una cançó que em dóna MOLT BON ROTLLO per començar la setmana (que per mi serà heavy):
ÀNIMS QUE com deia el Serrat “hoy puede ser un gran día... DURO CON ÉL”.
martes, 9 de marzo de 2010
FELICITATS ALEX BY les 3
EL BLOG "LA GENT ES TREU LES ARRUGUES" felicita avui oficialment i de forma pública a un dels seus seguidors i, sobretot, AMIC.
FELICIDADES GUAPO! UN super abrazo de las 3 bloggeras, te queremos!.
FELICIDADES GUAPO! UN super abrazo de las 3 bloggeras, te queremos!.
LA CONCÒRDIA by Aru
M´ ha caigut un floc de neu... tot pujant per Muntaner BY LAIA

Ahir va caure la nevada de la dècada (això diuen, jo pensava que feia més temps) a Barcelona. Per mi va ser un dia bastant emocionant. Suposo que el fet de trencar amb la rutina sempre provoca aquesta sensació. Em vaig enterar de que estava nevant per un SMS de l´Aru: "ESTÀ NEVANT!" Vaig flipar.
Com la majoria de la gent jo creia que no cuatllaria (crec que aquest és el verb correcte), però... vamos si va cuatllar! Des de la feina veiem com anava nevant, cada cop més... i era bastant alucinant. A les 5 i poc de la tarda em van informar de que SUSPENIEM TOTA ACTIVITAT. Es pensaven que jo no volia marxar perquè no feia gaires intencions de recollir... però és que jo no havia entès que marxavem!!! Pensava que parlaven de que es suspenien les classes, o sigui tota activitat dirigida al “públic”. Ostres que em diguin QUE FOTEM EL CAMP!!! Ei que tots a la P_ _ _ calle! Que marxem cap a casa! Jajajajaja.
Bueno, que al final vam plegar abans del previst, vaig agafar el ferrrocarril, que anava a tope, tothom comentava el fenòmen de la SUPER NEVADA! Tothom anava amb els cabells mullats i alguns fins i tot PORTAVEM restes de neu damunt les espatlles. Pel carrer em va caure un floc de neu enorme, devia de caure d´alguna finestra, d´algun lloc on s´havia anat acumulant... Vaig mirar cap a dalt pensant que seria un regal d´un colom... però no, i vaig riure, em va fer gràcia que em caigués una bola de neu damunt del cap pujant per Muntaner, i de cara em vaig trobar amb un senyor, que m´havia vist i que també somreia. Vam somriure´ns els dos com sorpresos, “que curiós i divertit i fantàstic això de que nevi a la nostra ciutat, i d´aquesta manera!”.
Vaig arribar a casa esperant veure com estaria la meva terrasseta... i ooooooh! Quan vaig entrar... QUE XULA LA TERRASSA TOTA NEVADA!!! Preciosa. Vaig passar la tarda a casa, veient com nevava i contenta per aquest fet excepcional a Barcelona...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
