LA CONCÒRDIA by Aru

Només us deixo aquesta foto pq veieu la plaça...on tantes estones hem passat alguns de nosaltres, estius, hiverns, asseguts a la porta de l´església, als bancs, a les terrassetes fent el vermutet... En fí, perquè la veieu d´una manera diferent i preciosa.

M´ ha caigut un floc de neu... tot pujant per Muntaner BY LAIA

Ahir va caure la nevada de la dècada (això diuen, jo pensava que feia més temps) a Barcelona. Per mi va ser un dia bastant emocionant. Suposo que el fet de trencar amb la rutina sempre provoca aquesta sensació. Em vaig enterar de que estava nevant per un SMS de l´Aru: "ESTÀ NEVANT!" Vaig flipar.

Com la majoria de la gent jo creia que no cuatllaria (crec que aquest és el verb correcte), però... vamos si va cuatllar! Des de la feina veiem com anava nevant, cada cop més... i era bastant alucinant. A les 5 i poc de la tarda em van informar de que SUSPENIEM TOTA ACTIVITAT. Es pensaven que jo no volia marxar perquè no feia gaires intencions de recollir... però és que jo no havia entès que marxavem!!! Pensava que parlaven de que es suspenien les classes, o sigui tota activitat dirigida al “públic”. Ostres que em diguin QUE FOTEM EL CAMP!!! Ei que tots a la P_ _ _ calle! Que marxem cap a casa! Jajajajaja.

Bueno, que al final vam plegar abans del previst, vaig agafar el ferrrocarril, que anava a tope, tothom comentava el fenòmen de la SUPER NEVADA! Tothom anava amb els cabells mullats i alguns fins i tot PORTAVEM restes de neu damunt les espatlles. Pel carrer em va caure un floc de neu enorme, devia de caure d´alguna finestra, d´algun lloc on s´havia anat acumulant... Vaig mirar cap a dalt pensant que seria un regal d´un colom... però no, i vaig riure, em va fer gràcia que em caigués una bola de neu damunt del cap pujant per Muntaner, i de cara em vaig trobar amb un senyor, que m´havia vist i que també somreia. Vam somriure´ns els dos com sorpresos, “que curiós i divertit i fantàstic això de que nevi a la nostra ciutat, i d´aquesta manera!”.

Vaig arribar a casa esperant veure com estaria la meva terrasseta... i ooooooh! Quan vaig entrar... QUE XULA LA TERRASSA TOTA NEVADA!!! Preciosa. Vaig passar la tarda a casa, veient com nevava i contenta per aquest fet excepcional a Barcelona...

UN DILLUNS BLANC by Aru

Normalment els dilluns són grisos. Avui no.
Tinc 29 anys i, que jo recordi, no havia vist mai nevar així a Barcelona.
Miro pel balcó i està tot blanc!!! La terrassa de sota, el pàrquing de davant de casa....
No és cap descobriment dir que les coses que ens agraden, ens agraden encara més si són inesperades; Que el factor sorpresa les fa millors. I que si a més de ser inesperades passen molt poc sovint... encara fa més il.lusió.
Suposo que per això aquest matí quan he baixat del ferrocarril, a Vallvidrera, i he vist que estava nevant... m´he sentit com si haguéssin vingut els reis.
He caminat fins a l´escola deixant les meves petjades a la neu, i veient tot aquell paisatge tan diferent al que veig cada dia, i quan he arribat he hagut d´espolsar el paraigua...que estava tot ple de neu.
Després, a la classe, he posat a tots els nens a mirar per la finestra, tota emocionada jo, dient "Mireu com neva!!!", i ells, que són nens i això sí que ho ténen, es contagien rapidament de la teva alegria, s´han anat posant més i més contents i cridaven i deien "Aluna mira com neva!!"
Ha sigut un dia molt maco a l´escola.
Ara estic a casa i com he dit està tot nevat. Els cotxes, els arbres...tot el terra!!!! tot és blanc. I és molt bonic.
I avui estic contenta perquè neva.
I encara que potser sigui una tonteria estar content només per això... totes les petites oportunitats que tinguem de ser feliços, de fer festa, s´han d´aprofitar.
Per cert, avui és el dia de la Dona Treballadora, així que... Felicitats a totes. Si teniu feina... Ja teniu una altra cosa que celebrar avui!

Me´n vaig a fer fotos!!!
Està nevant!!! Ahhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!

I VOSTÈ EM MIRA MALAMENT? by Aru

Cada matí, al ferrocarril, em trec el piercing abans d´arribar a la feina; i cada tarda me´l torno a posar quan estic al metro tornant cap a casa.
Que a aquestes alçades encara estigui mal vist portar una arrecada al llavi, o al nas, o a la cella per treballar segons a on, és una tema del que podríem discutir...(Jo a l´escola on treballo no puc portar ni faldilles PER SOBRE EL TURMELL, ni sandàlies, encara que estiguem a 30 graus, ni samarretes de tirants!!) Però no és això el què volia comentar avui.
El tema d´avui és....tachaaaaan:
Les cares que fa la penya quan em poso o trec el piercing.
N´hi ha cada un que l´hauríeu de veure. De debò. Jo flipo. I això que ja ho tinc molt per la mà, i no faig cap show. Ni tan sols trec un mirallet. Però res tu! Deu fer molt de fàstic que algú es toqui el llavi un moment i jo no ho sé!
L´altre dia un senyor gran girava la cara i feia que "no" amb el cap (no és conya eh!), com si m´hagués enxampat fent alguna cosa mal feta. I ara fa una estona una senyora (no gaire gran,d´uns 55 anys eh! amb cara de monja) i la seva filla es miràven l´una a l´altra (tot i que sèien de costat i semblava una posició força incòmoda!) per tal de no mirar-me a mi... QUE M´ESTAVA POSANT UNA ARRECADA AL LLAVI!!!!!!! HORROR!!!!!!!!

No m´importa en absolut el què pensi aquesta gent als que no conec de res. Pitjor per ells que són tan tancats de ment. Jo tinc sort que m´han educat d´una altra manera. El fet és que tenen la barra de mirar-me com si jo estigués fent algo que s´escapés de la seva raó... Però els que fan coses que jo no entenc, els maleducats, els que es comporten de manera irrespectuosa, són ells. No jo.

Olor a primavera BY LAIA

Ahir per la nit anava amb l´Aruna pel carrer i de cop i volta va passar una ràfaga d´aire molt i molt suau... i mmmmh, vaig notar aquella olor, molt sutil, que anuncia coses tan maques... li vaig dir a l´Aru que es parés i li vaig dir:

- No ho notes?
- El què? ... fa olor a primavera, oi?

I tant que en feia. Ja se que encara falta un mes per la primavera però ahir per la nit es va respirar primavera, com a mínim per uns instants... FANTÀSTICS.

Ja queda poquet. Aviat passarà aquest hivern tan passat per aigua i tan gris i arribarà el bon temps, les bones olors, el solet, les terrassetes, les jaquetes finetes de colors clarets, la bona cara... jejejejje. Ja falta menys perquè passi l´hivern, que no m´agrada gens (a excepció per anar a esquiar i aquest any tampoc he pogut, o sigui que...) i arribi el bon temps i el bon humor... PER FAVORRRRRR!!!

Bon cap de setmana a tots i creuem els dits a veure si podem sentir, ni que sigui algun ratet, una mica d´olor a primavera d´aquesta que tant m´agrada.

Mmmmmmmmua

els matins de la Laia... By Laia (of course)

Aquest matí, a l´autobús, quan faltaven 2 parades o 3 per baixar, se´m asseu un noi al costat. Ja he notat que tenia algo raro... em mirava molt i ... m´he adonat que era retrassat. He pensat “no siguis nazi i comporta´t amb naturalitat”. No se perquè però tendim a posar-nos nerviosos quan se´ns asseu una persona amb alguna disminució, ja sigui física o mental, al costat. M´ha mirat les cames, jo portava faldilla, i m´he posat una mica nerviosa. Però he pensat “no siguis histèrica”. M´ha mirat i m´ha somrigut, jo li he fet un somriure una mica forçat, però li he fet. Pobre tiu, he pensat. Sigues amable nena!.
- ¿Qué tal? – em diu
- Bien, gracias
- (m´ha fet una altre pregunta, que no he entès)
- (he fet que sí amb el cap somrient)

I llavors em pregunta... super mono ell...


¿TE GUSTAN LAS PELÍCULAS DE MIEDO?


Que va en sèrio eh! Que no m´ho invento!

Per favor !!! deu meu, quin mal rollo, li he dit que no i que havia de baixar. M´he quedat 2 parades de peu a la porta, nerviosa i mirant que no em veiés. Si és que tinc un iman pels frikis joder, ja ho dic jo.

SOY UNA MUJER Y SE CUAL ES MI NOMBRE by Aina

Ahir a la nit em disposava a registrar-me a ebay, anava a omplir el formulari de costuma quan, despres de l'espai reservat pel nom llegeixo el seguent:

APELLIDO (PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS)

Mande???!!!Potser no ho he entes be, ho tornare a llegir...PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS. Que vol dir aquest aclariment?? Que perque estic casada m'he oblidat de qui soc i de com em dic? Que ja no se que hi ha escrit en el meu dni i he perdut la meva identitat adoptant la del macho dominante??
Srs de ebay es una broma? Esta clar que si em preguntes el MEU cognom et donare el meu cognom i no el de la veina del tercer pedazo de subnormal machista!!!Us informo que soc una dona i se com em dic! MIRACLE!!!ALELUYA!!!
Esta assumit que vivim en una societat que encara esta a anys llum d'aconseguir una verdadera igualtat de sexes pero que es dongui per suposat que la pobreta dona limitada un cop casada ja no sap ni com es diu em sembla molt fort, es mes, em sembla humiliant.
Potser exagero i m'ho hauria de pendre a risa, pero es que ja no fa gracia que tractin a la dona com si fos imbecil, quan la realitat (i em sap greu despertar-vos del vostre somni homes) es que qui no se'n recorda de les coses acostumen a ser els homes: no se'n recorden de recollir la roba, ni de netejar la casa, ni de tirar la vasura quan la merda esta sortint per tot arreu, no se'n recorden que els rollos de paper de water un com acabats ja no hi fan res al lavabo i que no van sols fins a les escomreries (aquesta te la dedico aru...)...en fi, nomes vull dir als Srs. de ebay que poden estar tranquils, que no es preocupin tant per la nostra memoria que esta en molt bon estat estiguem casades o no, i que poden ficar-se els seus aclariments pel cul perque les dones sabem qui som, com ens diem, i moltes coses mes que ells ignores...