Aquest matí he sortit de casa a les 7:25h i he creuat el carrer Muntaner, com sempre, pel pas de vianants, per on s´ha de creuar, ... i de cop i volta s´ha parat un taxi just abans d´atropellar-me i m´ha pitat repetidament la bocina! I em feia gestos enfadat! ¿?. He mirat el semàfor i he vist que estava vermell. Li he demanat perdó... així fent mímica rollo japonès inclinant el cap... Jo estava creuant, tan tranquil.lament amb el semàfor en vermell, pel mig del carrer Muntaner. Hauria jurat que estava verd... bufffff... m´he fotut un susto! Debia estar dormida encara. Bona manera de començar la setmana!.
Així que el meu consell de dilluns pel matí és el següent: No us fieu de res!
Que us hagiu llevat no vol dir que estigueu desperts!!
ATENCIÓ amb els semàfors ; )
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
lunes, 22 de febrero de 2010
jueves, 18 de febrero de 2010
EL PARADÍS A LA TERRA by Aru
Quan acabes de llegir un llibre que t´ha agradat moltíssim... tens una sensació rara. Com si haguéssis tornat d´unes vacances on t´ho has passat molt bé.
Jo he acabat de llegir-me "La Filósofa". Aquest llibre que m´ha acompanyat durant una setmana (normalment sóc més lenta llegint eh, però és que m´ha enganxat!)... i que ha fet que totes les estones lliures es féssin massa curtes.
I ara és com si totes aquestes emocions i aventures que m´onplien els dies...deixéssin un petit buit. Com si durant aquests dies hagués tingut dues vides: La meva de sempre, i la de la Sophie. I m´agradava estar dins la història de la Sophie.
Us en deixo un paràgraf perquè us en feu una idea:
"-La vida es mucho más bella que cualquier futuro cielo. ¿Quieres que te lo demuestre?
Y se le acercó tanto que a ella le pareció percibir el calor de su piel. Ella lo miró a los ojos y sintió de nuevo aquel hormigueo en la nuca.
-¿Cómo?- musitó, aunque su cuerpo ya conocía la respuesta.
En lugar de responder, él la besó. Después las cosas sucedieron solas. Sophie cerró los ojos y tuvo la sensación de que él poseía mil brazos para abrazarla, mil manos para acariciarla y mil bocas para besarla. El mundo desapareció como lo hicieron sus sentidos y ells solo tuvo vida para aquel beso. Estaba en el paraíso. "
Jo he acabat de llegir-me "La Filósofa". Aquest llibre que m´ha acompanyat durant una setmana (normalment sóc més lenta llegint eh, però és que m´ha enganxat!)... i que ha fet que totes les estones lliures es féssin massa curtes.
I ara és com si totes aquestes emocions i aventures que m´onplien els dies...deixéssin un petit buit. Com si durant aquests dies hagués tingut dues vides: La meva de sempre, i la de la Sophie. I m´agradava estar dins la història de la Sophie.
Us en deixo un paràgraf perquè us en feu una idea:
"-La vida es mucho más bella que cualquier futuro cielo. ¿Quieres que te lo demuestre?
Y se le acercó tanto que a ella le pareció percibir el calor de su piel. Ella lo miró a los ojos y sintió de nuevo aquel hormigueo en la nuca.
-¿Cómo?- musitó, aunque su cuerpo ya conocía la respuesta.
En lugar de responder, él la besó. Después las cosas sucedieron solas. Sophie cerró los ojos y tuvo la sensación de que él poseía mil brazos para abrazarla, mil manos para acariciarla y mil bocas para besarla. El mundo desapareció como lo hicieron sus sentidos y ells solo tuvo vida para aquel beso. Estaba en el paraíso. "
sábado, 13 de febrero de 2010
LO QUE ME PASA ES QUE ESTE MUNDO.... by Aru
L´Altre nit vaig agafar l´autobús per tornar de l´assaig de teatre.
Acabem a les 22h...i a aquella hora passa una cosa que sempre em sorprèn: Els conductors d´autobús van a tota òstia.!!!
S´han tornat bojos??? Van en plan rally, com si anéssin sols, s´obliden que estan oferint un servei públic, van obsesionats per acabar el seu torn i passen de les parades i tot eh!! Si hi ha algú en una parada i no els hi fa senyals BEN CLARES de que parin...ells res tu! Passen de llarg. En sèrio eh! Jo al.lucino. Venga una parada...venga otra!! Aquí ningú pica??Doncs no paro...Dale gas!!!
De debò que fèia por.
Però bueno...Una de tantes coses que passen cada dia a la ciutat, i que no entenc.
Com que la gent gran creui pel mig del carrer sense mirar i sense importar que portin bastó i no puguin corre (Senyora passi pel semàfor!!!), o que la penya sembli disposada a perdre la vida per entrar al metro, i entrin quan les portes s´estan tancant i els veus allà fent força..(Que el pròxim vé en 3 minuts eh!!!!), o que una baguette valgui 50 cèntims davant de casa meva i l´altre dia en pagués 91 (no 90 eh!! noranta UN!!) cèntims al carrer Aribau, o que ens inculquin que hem de reciclar (Totalment dacord!!) i encara hi hagi zones de Barcelona sense els contenedors corresponents, o que es censurin webs o blogs de música i difusió de cultura... enlloc de preocupar-se de coses molt més perilloses que circulen per la web.
En fin, com deia Aute: ....lo que me pasa es que este mundo no lo entiendo.
Acabem a les 22h...i a aquella hora passa una cosa que sempre em sorprèn: Els conductors d´autobús van a tota òstia.!!!
S´han tornat bojos??? Van en plan rally, com si anéssin sols, s´obliden que estan oferint un servei públic, van obsesionats per acabar el seu torn i passen de les parades i tot eh!! Si hi ha algú en una parada i no els hi fa senyals BEN CLARES de que parin...ells res tu! Passen de llarg. En sèrio eh! Jo al.lucino. Venga una parada...venga otra!! Aquí ningú pica??Doncs no paro...Dale gas!!!
De debò que fèia por.
Però bueno...Una de tantes coses que passen cada dia a la ciutat, i que no entenc.
Com que la gent gran creui pel mig del carrer sense mirar i sense importar que portin bastó i no puguin corre (Senyora passi pel semàfor!!!), o que la penya sembli disposada a perdre la vida per entrar al metro, i entrin quan les portes s´estan tancant i els veus allà fent força..(Que el pròxim vé en 3 minuts eh!!!!), o que una baguette valgui 50 cèntims davant de casa meva i l´altre dia en pagués 91 (no 90 eh!! noranta UN!!) cèntims al carrer Aribau, o que ens inculquin que hem de reciclar (Totalment dacord!!) i encara hi hagi zones de Barcelona sense els contenedors corresponents, o que es censurin webs o blogs de música i difusió de cultura... enlloc de preocupar-se de coses molt més perilloses que circulen per la web.
En fin, com deia Aute: ....lo que me pasa es que este mundo no lo entiendo.
viernes, 12 de febrero de 2010
Amanece nevando by Aina
Aquest mati Roma s'ha despertat nevant, he mirat per la finestra i es veien caure els flocs de neu que anaven deixant tot el terra blanc. Es curios com la neu fa feliç a qui no esta acostumat a conviure-hi, he sortit al carrer i la gent somreia i comentava lo bonic que era. Ha sigut molt guai.
Ara ja ha parat i poc a poc el paisatge que veig per la finestra mentre escric va canviant de color, el blanc desapareix per descobrir un altre cop el verd dels arbres i el marro de les cases. Pero encara estic contenta i em guardo una miqueta de l'emocio que he sentit quan he vist la neu caient del cel.
Casi sempre acaben sent les coses mes petites les que ens omplen de joia.
(sorry els accents no em surten amb akest teclat)
Ara ja ha parat i poc a poc el paisatge que veig per la finestra mentre escric va canviant de color, el blanc desapareix per descobrir un altre cop el verd dels arbres i el marro de les cases. Pero encara estic contenta i em guardo una miqueta de l'emocio que he sentit quan he vist la neu caient del cel.
Casi sempre acaben sent les coses mes petites les que ens omplen de joia.
(sorry els accents no em surten amb akest teclat)
martes, 9 de febrero de 2010
CONVERTIR LA RUTINA EN FESTA...by Aru
Viatjar cada dia en ferrocarril i metro és molt interessant. Veus coses increibles, gent molt rara, músics, rodamóns, goteres a les vies, nens menjant entrepans de xoriço per berenar que deixen l´olor a tot el vagó...
Però desde fa 3 dies per mi són encara millors...i es fan molt curts. El motiu: M´estic llegint un llibre que em va recomanar l´Aina i que es diu "La filósofa".
I que m´encanta.
Avui, en un paràgraf on parla de l´amor, es referia a ell com aquel maravilloso y eterno deseo que convertía la rutina en una fiesta.
És un llibre que descriu molt bé una època, una part de la història i els seus personatges, la societat , l´Església... però que també parla de sentiments, de la hipocresia, de com són les persones, del què busquen...Del destí...
Preciós.Us el recomano a tots:
"La filósofa" de Peter Prange. Val molt la pena
Però desde fa 3 dies per mi són encara millors...i es fan molt curts. El motiu: M´estic llegint un llibre que em va recomanar l´Aina i que es diu "La filósofa".
I que m´encanta.
Avui, en un paràgraf on parla de l´amor, es referia a ell com aquel maravilloso y eterno deseo que convertía la rutina en una fiesta.
És un llibre que descriu molt bé una època, una part de la història i els seus personatges, la societat , l´Església... però que també parla de sentiments, de la hipocresia, de com són les persones, del què busquen...Del destí...
Preciós.Us el recomano a tots:
"La filósofa" de Peter Prange. Val molt la pena
lunes, 8 de febrero de 2010
QUI VA SER NELLY BLY? ... BY LAIA
Fa 120 anys una dona va donar la volta al món en 72 dies, alguns menys dels que necessitava el popular persontage de Jules Verne.
[...Nellie Bly se presentó ante su editor del World con su idea de viaje global. Pero éste le soltó: "Es imposible para ti hacer un viaje alrededor del mundo. Primero porque eres una mujer y necesitarías protector, y además, aunque pudieras viajar sola, necesitas tanto equipaje que te sería imposible ir rápida...". Ella respondió: "Muy bien, manda a un hombre, que salga ya... Yo partiré el mismo día y lo escribiré para otro diario...". Lo consiguió...]
[...El 14 de noviembre de 1889 partía de Manhattan hacia Europa para batir un récord literario, el establecido por Phileas Fogg en La vuelta al mundo en 80 días, de Julio Verne, a quien entrevistó y con quien tuvo tiempo de flirtear. Bly completó su viaje interplanetario en 72 días, 6 horas, 11 minutos y 14 segundos. Todo ello, sin despeinarse. "Algo sobre lo que me mostré inflexible, un tarro de crema hidratante para evitar que la piel del rostro se me agrietara en los climas variados que encontraría en el camino", confesaba en La vuelta al mundo en 72 días...]
Si us interessa:
http://www.elpais.com/articulo/portada/Nellie/reportera/original/elpepusoceps/20091129elpepspor_4/Tes
http://www.adn.es/impresa/lavida/20100202/NWS-0171-Nelly-Bly-pionera.html
lunes, 1 de febrero de 2010
... això no ens ho prendran les màquines BY LAIA
Em parteixo amb l´efectivitat dels traductors on line:
... l´estudiant haurà de matricular-se...
= l´estudiando tendrá que matricularse...
Jajajajajajajaja
Afortunadament hi ha coses que mai les podrà fer millor una màquina que una persona amb sentit comú... Deixem les qüestions lingüístiques a les persones... que per això ens van fer amb llengua, i a les màquines no.
... l´estudiant haurà de matricular-se...
= l´estudiando tendrá que matricularse...
Jajajajajajajaja
Afortunadament hi ha coses que mai les podrà fer millor una màquina que una persona amb sentit comú... Deixem les qüestions lingüístiques a les persones... que per això ens van fer amb llengua, i a les màquines no.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)