Sóc la primera que s´indigna quan escolta les paraules MALTRACTAMENT-ABÚS- VIOLÈNCIA DE GÈNERE- MENORS, ... per les notícies però, per favor, calmem-nos una miqueta i pensem, reflexionem, INFORMEM-NOS sobretot abans de jutjar o sentenciar la típica frase de FILL DE PUTA!.
Em sembla molt i molt trist que estiguis compartint la teva vida amb una noia, que aquesta noia tingui una filla de 3 anys (que no és filla teva) i que tu la cuidis i un dia la portis al parc infantil, on la nena cau i es dóna un cop al cap, que l´acompanyis al metge, qui t´envia cap a casa després de donar-li una aspirina a la nena, que hi tornis a anar, i li facin una exploració i et culpin d´abusar d´ella i de maltractar-la. A veure, no siguem paranoics, que actualment hi hagi molts casos, MASSA, de maltractaments infantils, no vol dir que tots els pares, ni els padrastres, vagin repartint osties a tort i a dret ni violant a les seves filles, PER FAVOR! Una mica de calma senyores i senyors, respirem i pensem que els nostres actes poden tenir conseqüències, ...
Suposo que tots sabeu de la notícia que parlo, i si no ho sabieu ara ja us en podeu fer una idea.
La nena s´ha mort i la parella, deixant a part el drama obvi, ha hagut d´aguantar i el que els hi queda encara, segur, una hipòtesi errònia... només un error, una equivocació... però... VAYA CON EL ERROR EH! S´han cobert de glòria amb el pobre noi (que deu haver de caminar pel carrer amagant-se perquè no el matin a cops (sense parlar ja de si les mirades matessin...).
Una mica de prudència, que hi ha acusacions que són molt greus per haver d´aguantar-les si són falses.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
lunes, 30 de noviembre de 2009
martes, 24 de noviembre de 2009
VISC A LA SEGURETAT SOCIAL! by Aru
Estic al C.A.P. Són les 9:40 del matí i tenia hora a i mitja. Encara tinc 3 persones al davant; un d´ells un noi que tenia hora a les 9, osigui que porten uns 40 minuts de retràs. M´hauré d´estar aquí una hora per una cosa de 5 minuts. Fantàstic. No tinc vida jo. Visca la seguretat social!
L´últim dia que havia estat aquí eren les 8 del vespre i vais pensar, és clar, porten tot el dia de visites… només que cada una s´allargui una mica… Però avui he demanat hora a les 9:30!!! No són hores per portar tant de retràs! Què calculen??3 minuts per visita?
Li pregunto a una senyora que està al meu costat quina hora li han donat. “No, es que yo vengo de urgencias porque estoy muy costipada.” Ah sí? Dec posar cara de circumstàncies perquè la dona ensuma i fa cara de malalta. Déu meu. “Me han dicho que me cogería a menos 25… que tenía un claro” Un claro??? En la cabeza o què??que està calba la doctora? A mi em sembla que aquesta senyora està com una rosa. No es moca ni estornuda ni res… i portem aquí casi una hora eh! Devia estar aborrida a casa, o no tenia ganes d´anar a treballar.
El problema és aquest, que intercalen els pacients d´urgències i això fa que les visites concertades es vagin enderrerint. No hauria d´haver-hi un metge dedicat només a urgències?
Són les 9:55. Encara no ha entrat el noi que té hora a les 9! La visita que està a dins porta un quart d´hora! En canvi les hores les dónen cada 5 minuts. Em poso negra. Vinga!... a passar el matí aquí! O el dia! Amor porta´m el dinar!
I jo encara, que no vinc massa soviet, però aquesta gent que té mals crònics, o revisions… es deuen passar la vida aquí!
Arriba una dona corrents “¿Han llamado a Angela Prieto?!” Jajaja, que caxonda la tia! Senyora que aquí no passa res per arribar 5 minuts tard!! Ni mitra hora!
Són les 11 i surto del C.A.P.
Visc a la seguretat social.
L´últim dia que havia estat aquí eren les 8 del vespre i vais pensar, és clar, porten tot el dia de visites… només que cada una s´allargui una mica… Però avui he demanat hora a les 9:30!!! No són hores per portar tant de retràs! Què calculen??3 minuts per visita?
Li pregunto a una senyora que està al meu costat quina hora li han donat. “No, es que yo vengo de urgencias porque estoy muy costipada.” Ah sí? Dec posar cara de circumstàncies perquè la dona ensuma i fa cara de malalta. Déu meu. “Me han dicho que me cogería a menos 25… que tenía un claro” Un claro??? En la cabeza o què??que està calba la doctora? A mi em sembla que aquesta senyora està com una rosa. No es moca ni estornuda ni res… i portem aquí casi una hora eh! Devia estar aborrida a casa, o no tenia ganes d´anar a treballar.
El problema és aquest, que intercalen els pacients d´urgències i això fa que les visites concertades es vagin enderrerint. No hauria d´haver-hi un metge dedicat només a urgències?
Són les 9:55. Encara no ha entrat el noi que té hora a les 9! La visita que està a dins porta un quart d´hora! En canvi les hores les dónen cada 5 minuts. Em poso negra. Vinga!... a passar el matí aquí! O el dia! Amor porta´m el dinar!
I jo encara, que no vinc massa soviet, però aquesta gent que té mals crònics, o revisions… es deuen passar la vida aquí!
Arriba una dona corrents “¿Han llamado a Angela Prieto?!” Jajaja, que caxonda la tia! Senyora que aquí no passa res per arribar 5 minuts tard!! Ni mitra hora!
Són les 11 i surto del C.A.P.
Visc a la seguretat social.
jueves, 19 de noviembre de 2009
la friki de la tarda By Laia
La friki de la tarda m´acaba de trucar per explicar-me la seva vida. Ella vol estudiar infermeria, encara que té 54 anys, perquè
ara que les filles són grans ara puc... M´ha dit que ella deu tenir accés perquè no té un FPII, ni un Grau Superior, però és tècnica administrativa,
i ella ha decidit que és lo mateix que un FPII. Com de fet li van dir a l´Ajutament de Terrassa, n´hi havia una noia que li va dir que era lo mateix,
i va quedar segona de la llista ella... ¿?
Per favor senyora que li estic dient que vingui i que ja veurem quins títols té i quina validesa tenen i si pot accedir o no...
Però ella s´empenya en seguir explicant-me més detalls de la seva aventura en aquest món... perquè hi ha persones que tenen 60 anys i que poden
fer millor d´infermeres que noies més joves... (jo aquí ja he optat per callar, mudita estic més mona i ella que parli, pobre dona, si només es vol desfogar,
no la deu escoltar ningú a casa seva, i no m´extranya, quin tostón,...)
i va repetint el que jo dic...
- Vostè vingui i porti el certificat- Jo vinc i porto tot el que tinc – jo no he dit això bona dona però és igual, ella no escolta
- I així mirarem si pot accedir o no
- Clar, mirem si puc accedir perquè potser no puc i m´estic aquí preocupant per el preu... I sap si és fàcil aparcar per aquí?
- Miri, doncs no en tinc ni idea, jo vinc amb transport públic... jejeje... ho sento.- Ja, clar, però és que jo vinc des de Montcada perquè visc allà i ... (un altre rollo macabeo, el que s´ha d´aguantar)
- Ja ho entenc, doncs no ho se senyora
- I zones verdes o blaves? – (va en sèrio eh! No us prenc el pèl!)
- No ho se...
- Ja... no sap si hi ha puesto...
- Doncs no - (però que és tonta?)
- I amb qui he tingut el plaer de parlar?
- Amb el Servei d´Informació a l´Estudiant, qualsevol cosa pregunti pel SIOE i ja està, d´acord?- Amb el Servei d´informació... molt bé... i sempre està vostè senyoreta? – (clar, deu haver pensat que si li ha d´explicar un altre cop la Biblia amb vers a algú diferent, que vaya palorro)
- Sí, estic jo, i sinó la meva companya...
- D´acord,.. jo o la meva companya. Moltes gràcies doncs, molt agraïda.
- Adéu, adéu...
(no m´he equivocat eh! Ha repetit... JO O LA MEVA COMPANYA, d´acord...)
ara que les filles són grans ara puc... M´ha dit que ella deu tenir accés perquè no té un FPII, ni un Grau Superior, però és tècnica administrativa,
i ella ha decidit que és lo mateix que un FPII. Com de fet li van dir a l´Ajutament de Terrassa, n´hi havia una noia que li va dir que era lo mateix,
i va quedar segona de la llista ella... ¿?
Per favor senyora que li estic dient que vingui i que ja veurem quins títols té i quina validesa tenen i si pot accedir o no...
Però ella s´empenya en seguir explicant-me més detalls de la seva aventura en aquest món... perquè hi ha persones que tenen 60 anys i que poden
fer millor d´infermeres que noies més joves... (jo aquí ja he optat per callar, mudita estic més mona i ella que parli, pobre dona, si només es vol desfogar,
no la deu escoltar ningú a casa seva, i no m´extranya, quin tostón,...)
i va repetint el que jo dic...
- Vostè vingui i porti el certificat- Jo vinc i porto tot el que tinc – jo no he dit això bona dona però és igual, ella no escolta
- I així mirarem si pot accedir o no
- Clar, mirem si puc accedir perquè potser no puc i m´estic aquí preocupant per el preu... I sap si és fàcil aparcar per aquí?
- Miri, doncs no en tinc ni idea, jo vinc amb transport públic... jejeje... ho sento.- Ja, clar, però és que jo vinc des de Montcada perquè visc allà i ... (un altre rollo macabeo, el que s´ha d´aguantar)
- Ja ho entenc, doncs no ho se senyora
- I zones verdes o blaves? – (va en sèrio eh! No us prenc el pèl!)
- No ho se...
- Ja... no sap si hi ha puesto...
- Doncs no - (però que és tonta?)
- I amb qui he tingut el plaer de parlar?
- Amb el Servei d´Informació a l´Estudiant, qualsevol cosa pregunti pel SIOE i ja està, d´acord?- Amb el Servei d´informació... molt bé... i sempre està vostè senyoreta? – (clar, deu haver pensat que si li ha d´explicar un altre cop la Biblia amb vers a algú diferent, que vaya palorro)
- Sí, estic jo, i sinó la meva companya...
- D´acord,.. jo o la meva companya. Moltes gràcies doncs, molt agraïda.
- Adéu, adéu...
(no m´he equivocat eh! Ha repetit... JO O LA MEVA COMPANYA, d´acord...)
UNA IMATGE VAL MÉS by Aru
Quan veus la 1ª fotografia d´aquella dona desfigurada vas seguidament a llegir el cartellet de sota, esperant saber quina desgràcia, o accident, o quina guerra n´ha sigut la causa. Però la sorpresa vé quan llegeixes que va ser el seu cosí, o el seu marit, o el seu pare que li va tirar àcid a la cara i li va cremar.
És el reportatge guanyador del FotoPres d´aquest any. Retrats de dones de Pakistán a qui algun familiar es va creure amb dret de castigar d´aquesta manera.
Cada foto, cada dona, té una història. Són molt impactants i molt dures. Perquè són reals.
Els 3 reportatges guanyadors del FotoPres 09, així com els projectes realitzats amb les beques otorgades, estan exposats al Caixafòrum i us recomano moltíssim que l´aneu a veure.
Ademés és gratuït.
Us deixo el link per si voleu més informació:
http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/activitats.actividad_es.html?idActividad=33432
Haig de dir que un cop vist el 1r reportatge és difícil desconectar, en sèrio, potser seria millor deixar-lo pel final. Però tot i així val la pena veure el 2on premi(personalment em va agradar molt, sobretot la llum i els colors de les imatges), i el 3r; així com la resta de projectes.
Espero que hi aneu i disfruteu de les imatges; no totes són dures, n´hi ha de boniques, de divertides, d´artístiques… Però el què fa que valgui més la pena és que totes tenen lloc ara. En l´any 2009. Potser en un altre país. Però en aquest món. El mateix on vivim tu i jo.
És el reportatge guanyador del FotoPres d´aquest any. Retrats de dones de Pakistán a qui algun familiar es va creure amb dret de castigar d´aquesta manera.
Cada foto, cada dona, té una història. Són molt impactants i molt dures. Perquè són reals.
Els 3 reportatges guanyadors del FotoPres 09, així com els projectes realitzats amb les beques otorgades, estan exposats al Caixafòrum i us recomano moltíssim que l´aneu a veure.
Ademés és gratuït.
Us deixo el link per si voleu més informació:
http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/activitats.actividad_es.html?idActividad=33432
Haig de dir que un cop vist el 1r reportatge és difícil desconectar, en sèrio, potser seria millor deixar-lo pel final. Però tot i així val la pena veure el 2on premi(personalment em va agradar molt, sobretot la llum i els colors de les imatges), i el 3r; així com la resta de projectes.
Espero que hi aneu i disfruteu de les imatges; no totes són dures, n´hi ha de boniques, de divertides, d´artístiques… Però el què fa que valgui més la pena és que totes tenen lloc ara. En l´any 2009. Potser en un altre país. Però en aquest món. El mateix on vivim tu i jo.
Virgen de la Amargura by Sabina
(brutal la 1a estrofa)
Rompiendo mi promesa
de no volverte a verte ni en pintura,
me he sentado a tu mesa,
Virgen de la Amargura
a jugarme a los dados nuestra suerte,
a absolverte de todos mis pecados.
Bendigo la condena,
al sólo de tu bordón que me hace fuerte
y beso tus cadenas
y quiero prometerte
ser libres como dos versos tachados
del dictado de la revolución.
Me acuso de morirte sin tu boca,
confieso que desde que te has
marchado
solo bailo en las fiestas donde tocan
la musica del vals de los ahorcados.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
La guerra ha terminado,
yo vengo a arrodillarme ante tu cama.
Te rezan mil soldados
y el palacio está en llamas,
tu general arría mis banderas,
las fieras entran en la catedral.
El rey murió en el campo de batalla,
la reina se ha pasado al enemigo,
yo no me cuelgo más que la medalla
de no saber contar menos contigo.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
Te vas y no te vas
y cuando vienes
rezo para que los trenes
se equivoquen de estación.
Virgen de la Amargura…
Rompiendo mi promesa
de no volverte a verte ni en pintura,
me he sentado a tu mesa,
Virgen de la Amargura
a jugarme a los dados nuestra suerte,
a absolverte de todos mis pecados.
Bendigo la condena,
al sólo de tu bordón que me hace fuerte
y beso tus cadenas
y quiero prometerte
ser libres como dos versos tachados
del dictado de la revolución.
Me acuso de morirte sin tu boca,
confieso que desde que te has
marchado
solo bailo en las fiestas donde tocan
la musica del vals de los ahorcados.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
La guerra ha terminado,
yo vengo a arrodillarme ante tu cama.
Te rezan mil soldados
y el palacio está en llamas,
tu general arría mis banderas,
las fieras entran en la catedral.
El rey murió en el campo de batalla,
la reina se ha pasado al enemigo,
yo no me cuelgo más que la medalla
de no saber contar menos contigo.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
Te vas y no te vas
y cuando vienes
rezo para que los trenes
se equivoquen de estación.
Virgen de la Amargura…
Regals musicals by Laia
El meu aniversari va ser el dia 7 (que no és meu que és nostre però no entrarem en detalls), i m´han fet 2 regals brutals; el dia 10 va ser l´Alejandro i abans d´ahir el Sabina. Tots dos traient disc nou a pocs dies del gran aconteixement (el nostre últim cumple de vintipico).
No us aburriré amb elogis cap a cap dels dos, ... "pa gustos colores" i no a tothom li agradaran... això segur, però, com a mínim, us aconsello que escolteu alguna cançó... N´hi ha de tan brutals...
Us enganxaré lletres i links dels meus estimats per aquí...
si quieres te comes las lentejas... y sinó... pués las dejas!
P.S. Querido amigo pildorero ; ) : al viejo maestro no le tengas tan en cuenta la música... él ha sido siempre más un poeta.
No us aburriré amb elogis cap a cap dels dos, ... "pa gustos colores" i no a tothom li agradaran... això segur, però, com a mínim, us aconsello que escolteu alguna cançó... N´hi ha de tan brutals...
Us enganxaré lletres i links dels meus estimats per aquí...
si quieres te comes las lentejas... y sinó... pués las dejas!
P.S. Querido amigo pildorero ; ) : al viejo maestro no le tengas tan en cuenta la música... él ha sido siempre más un poeta.
martes, 17 de noviembre de 2009
ELS PETONS ES FAN by Aru
Acabo de sortir de donar la classe de jazz. Aquest grup tenen entre 5 i 7 anys,. Són tot nenes, està clar.
Hem sortit una mica tard perquè ens hem entretingut parlant de petons. Sí, sí.
Els hi he hagut d´aclarir que encara que juntis la boca amb un nen això no és un petó.
I que si algú t´empenta contra un nen i xoques amb la seva boca tampoc és un petó.
Que un petó s´ha de fer. I també s´ha de donar (encara que es veu que no es dónen els petons, que no és correcte)... doncs això. Que sí. que s´ha de posar la boca d´una determinada manera (Aquí em miràven amb cara de fàstic i sorpresa) i que s´ha de tenir ganes i abans de fer-lo... ja el notes .
De fet, a vegades és millor el "pre-petó" que el petó en sí. Però això no els hi he dit eh! ja ho descubrirán; Aquell moment en que tens tantes ganes... i encara no s´ha fet realitat. En què esperes qualsevol cosa.
Han acabat dient que no tindríen mai nòvio.
Segur.
Hem sortit una mica tard perquè ens hem entretingut parlant de petons. Sí, sí.
Els hi he hagut d´aclarir que encara que juntis la boca amb un nen això no és un petó.
I que si algú t´empenta contra un nen i xoques amb la seva boca tampoc és un petó.
Que un petó s´ha de fer. I també s´ha de donar (encara que es veu que no es dónen els petons, que no és correcte)... doncs això. Que sí. que s´ha de posar la boca d´una determinada manera (Aquí em miràven amb cara de fàstic i sorpresa) i que s´ha de tenir ganes i abans de fer-lo... ja el notes .
De fet, a vegades és millor el "pre-petó" que el petó en sí. Però això no els hi he dit eh! ja ho descubrirán; Aquell moment en que tens tantes ganes... i encara no s´ha fet realitat. En què esperes qualsevol cosa.Han acabat dient que no tindríen mai nòvio.
Segur.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)