Virgen de la Amargura by Sabina

(brutal la 1a estrofa)

Rompiendo mi promesa
de no volverte a verte ni en pintura,
me he sentado a tu mesa,
Virgen de la Amargura
a jugarme a los dados nuestra suerte,
a absolverte de todos mis pecados.

Bendigo la condena,
al sólo de tu bordón que me hace fuerte
y beso tus cadenas
y quiero prometerte
ser libres como dos versos tachados
del dictado de la revolución.

Me acuso de morirte sin tu boca,
confieso que desde que te has
marchado
solo bailo en las fiestas donde tocan
la musica del vals de los ahorcados.

Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.

La guerra ha terminado,
yo vengo a arrodillarme ante tu cama.
Te rezan mil soldados
y el palacio está en llamas,
tu general arría mis banderas,
las fieras entran en la catedral.

El rey murió en el campo de batalla,
la reina se ha pasado al enemigo,
yo no me cuelgo más que la medalla
de no saber contar menos contigo.

Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.

Te vas y no te vas
y cuando vienes
rezo para que los trenes
se equivoquen de estación.

Virgen de la Amargura…

Regals musicals by Laia

El meu aniversari va ser el dia 7 (que no és meu que és nostre però no entrarem en detalls), i m´han fet 2 regals brutals; el dia 10 va ser l´Alejandro i abans d´ahir el Sabina. Tots dos traient disc nou a pocs dies del gran aconteixement (el nostre últim cumple de vintipico).
No us aburriré amb elogis cap a cap dels dos, ... "pa gustos colores" i no a tothom li agradaran... això segur, però, com a mínim, us aconsello que escolteu alguna cançó... N´hi ha de tan brutals...

Us enganxaré lletres i links dels meus estimats per aquí...
si quieres te comes las lentejas... y sinó... pués las dejas!

P.S. Querido amigo pildorero ; ) : al viejo maestro no le tengas tan en cuenta la música... él ha sido siempre más un poeta.

ELS PETONS ES FAN by Aru

Acabo de sortir de donar la classe de jazz. Aquest grup tenen entre 5 i 7 anys,. Són tot nenes, està clar.

Hem sortit una mica tard perquè ens hem entretingut parlant de petons. Sí, sí.

Els hi he hagut d´aclarir que encara que juntis la boca amb un nen això no és un petó.

I que si algú t´empenta contra un nen i xoques amb la seva boca tampoc és un petó.

Que un petó s´ha de fer. I també s´ha de donar (encara que es veu que no es dónen els petons, que no és correcte)... doncs això. Que sí. que s´ha de posar la boca d´una determinada manera (Aquí em miràven amb cara de fàstic i sorpresa) i que s´ha de tenir ganes i abans de fer-lo... ja el notes .

De fet, a vegades és millor el "pre-petó" que el petó en sí. Però això no els hi he dit eh! ja ho descubrirán; Aquell moment en que tens tantes ganes... i encara no s´ha fet realitat. En què esperes qualsevol cosa.



Han acabat dient que no tindríen mai nòvio.

Segur.

PETITES COSES BRUTALS by Aru

Estic asseguda al costat d´una nena, donant-li copets a l´esquena perquè s´adormi. Dels 25 nens de la classe n´hi ha que s´adormen només estirar-se al llit, altres van caient poc a poc, i altres esperen a que tu els adormis. És part de la meva feina; fer que dormin.


Sento un soroll. Faig "shhhhh" i algú contesta "shhhh". Torno a intentar-ho "shhhh" i la veueta torna a fer "shhhh!"
Miro al meu voltant i tot i estar a les fosques puc distingir qui és qui. Davant meu, en el llitet, veig un nen estirat de boca terrossa, amb el cap aixecat. M´hi fixo i el reconec. És l´Àlex i riu silenciosament com si hagués fet una malifeta molt ingeniosa. Jejeje. Torno a fer "shhhh" i ell torna a contestar. Jajaja. Ric en silenci, i ell, que ja ha vist que l´estic mirant, també riu.
És boníssim. Quan em veu riure encara riu més i, movent el cap amunt i avall, i amagant-lo entre els braços dóna cops amb la mà com si li hagués explicat un chiste brutal. Jajaja.
De repent, entre els seus riures i el meu, i donant un cop amb la mà molt fort diu "nuuuna!" (aquesta sóc jo). Ho diu amb tò de que còmica que ets, em parteixo la caixa amb tu!Increible. Que té 2 anys eh!!

Vaig cap a ell, m´assec al seu costat i li vaig donant copets a l´esquena (funciona eh!), al principi segueix rient fluixet, però poc a poc va tancant els ulls i la respiració se li calma. I ja està.

Com sempre serà l´últim en despertar- se de la siesta; jeje, no m´estranya, amb tantes ganes de juerga!

EL TONI I L´ELENA by Aru

Seguint en la línea de les coses fantàstiques que diuen els nens us n´explico un parell que he sentit avui, a l´escola:
El Toni i l´Elena miraven un conte, llavors el Toni em diu:
-Duna (allà cadascú té la seva pròpia versió del meu nom) ara miro un conte amb l´Elena, vale? (el Toni sempre diu "vale" jeje.)
-Molt bé Toni, però aneu a seure a la taula.
-Vale, amb l´Elena.
- Sí, sí, amb l´Elena.
Llavors el Toni segueix mirant el conte i diu, pensativament i escoltant-se a ell mateix:
- El Toni i l´Elena.
Com si fos el títol d´una història d´amor.
Brutal.

Llavors ha entrat el Bruno (jo estava al lavabo, canviant bolquers)
-Allunaaa... (ho diu amb una cantarella com de queixa, arrossegant l´última lletra. Sempre ho fa.)
-Què passa Bruno?
-Mira que m´he fet aquíiii? (i em senyala la bamba, tota bruta)
-Què és això?
-Una... (i pensa una mica )... una brutada.
-Ah... que t´has embrutat, oi?
-zí....
(jejeje)

És que són boníssims!

... jo vull ser una nena sempre BY LAIA

Aquest matí a l´autobús hi havia una noia amb 2 nens, els seus fills. La nena tenia 5 anys i el nen 3 (ho he sabut pels seus comentaris durant el viatge).

Em limito a transcriure la conversa, que, per cert, m´ha semblat genial.
El codi serà: M= mare, N=nen, Na= nena.

Nen: - Mama tu ets baixeta
(ho deia mentre a ell li penjaven els peus pel damunt del seient del bus i li quedaven a mig metre del terra).
M: - I tu?
N: - Jo sóc mitjà
M: - Tu ets petit.
N: - No, jo sóc mitjà i el papa és molt gran i la mama mitjana.
M: - I tu? si la mama és mitjana tu petit
N: - No, jo sóc mitjà
(i dale)
Nena: - No, tu ets petit, jo sóc mitjana.

La nena ha posat punto final a la conversa sobre el tamany dels membres de la família i n´ha començat una altre al passar per davant d´un concessionari de cotxes.

Na: - Aquí venen cotxes?
M: - Sí
Na: - I com el portariem a casa?
M: - Posariem la clau, engegariem el cotxe i marxariem.
Na: - I jo també?
M: - No, tu no, hauria de ser la mama o el papa, tu quan siguis gran.
Na (tota sèria i com qui no diu res): - Jo no vull ser gran, jo vull ser petita.
(no sap res la nena! i semblava tonta!)
M: - Ah doncs llavors no el podràs portar mai.
Na: - Jo vull ser una nena sempre.

No us sembla fantàstica la conversa aquesta de bon matí?
M´ha encantat.

CASI 29... I CREIXENT. by Aru

Ara fa just 1 any que marxàvem de gira. El Roger i jo vam tornar el primer cap de setmana per celebrar el meu cumple. I ja havíem estat a Madrid, Gijón i La Corunya.
Trucaves a casa i deies: "Ahir vaig estar a Córdoba, ara estem a Sevilla i d´aquí 3 dies marxem a Màlaga." I en una setmana fèiem mil coses, estàvem a 3 llocs diferents, visitàvem catedrals, museus, alcàzars... Teníem consciència de cada dia.

Demà torna a ser divendres, i les setmanes ara em passen volant. I m´agrada el què faig, però totes són més o menys igual: al matí al cole amb els peques, i a la tarda a donar classe de dansa.
I passen els dies sense adonar-me´n.
Però hauria de ser al revés, no? La monotonia fa que el temps passi lent, i en canvi quan fas moltes coses i t´ho passes bé... passa ràpid.

En fí, que ha passat 1 any... i el dissabte és el meu aniversari. El nostre. Jeje. I seguiré intentant ser millor, millor persona, s´entén, i com va dir algú, omplint els anys de vida, i no la vida d´anys.
Ademés això de l´edat és molt relatiu, i ja sabem que no ens fem més madurs (no necessàriament, vull dir), ni més responsables, ni més llestos.
I no és més savi el que en té 40 i no aprèn res, ni es para a pensar, i va fent... Sinó el que en té 20, o els que sigui, però ha après alguna cosa de tot allò que li ha passat.

Perquè el temps ens dóna experiències... però n´hem de treure profit.
I això, i no els anys, és el que ens fa créixer.