COM VA DIR EL SABINA... by Aru

Yo no jugaba para no perder,
tú hacias trampas para no ganar;
yo no rezaba para no creer,
tú no besabas para no soñar.

Ell i ella. Es coneixen, s´agraden, comencen a sortir...
Cada cop s´agraden més i quan estàn junts... estàn tan bé!
Ell la deixa abans que la cosa vagi a més. No vol patir.

Probablement sabeu d´alguna història similar; jo recordo escoltar-les de petita, a les pel.lícules, i després m´ho he anat trobant al meu voltant, i com més gran et fas més t´ho trobes. Deu ser que amb el temps ens tornem covards.

Cada cop que escolto una d´aquelles frases ( no vull enamorar-me de tu, no vull sortir amb ningú perquè ho he passat molt malament, m´agrades tant que...millor que ho deixem aquí, ja he patit molt...) em pregunto:
Pot més la por que el sentiment d´estar tan bé ?
Ja sé que sempre hi és, aquesta por, però... pot més?

No ho entenc. No ho entendré mai.
Si una cosa, en aquest cas estar amb algú, et fa sentir bé... no deu ser dolent per tu!
Per què privar-te´n?
Per què deixar que guanyi la por?

Sempre m´ha sorprès la gent que pot ser tan... pràctica, en qüestió de sentiments. Suposo que és perquè jo mai ho podria ser. No importa el mal que m´haguéssin fet abans.

Hi ha moments en què mana el cor. Altres moments ja li tocarà manar al cap.

En fí... I ja sé que no dic res de nou, està clar que si no jugues... no perds, però si jugues... pot ser que guanyis.

...soleado, con cocina americana... By Laia

Divendres vaig anar a veure un pis prop de la Illa. L´anunci descrivia un piset il.luminat, amoblat, amb 2 habitacions, cuina americana... El preu 750 €/mes.
Quan vaig arribar va resultar OH SORPRESA que el pis no estava amoblat. "Ya lo sé, ha sido un error nuestro, perdona". Sí, sí, perdona però jo ja he vingut i estic perdent el temps perquè, d´entrada, m´interessa un pis amoblat.
El pis "il.luminat" tenia 1 finestra en 1 de les habitacions. El saló-menjador no tenia llum natural i semblava més un rebedor una mica ampli que no pas una altre cosa (s´hi accedia directament des de la porta del pis).
La cuina americana... com us ho diria... era una cuineta en una pared del menjador "multiusos".
Així rollo pràctic, amb una mà remeno la sopa, amb l´altre faig zapping des del sofà, mentrestant vaig impregnant tota la casa amb olor a ceba sofregida... mmmmh.
Cuina americana, senyor ridícul, és una cuina, oberta, i enlloc d´una de les 4 parets hi ha una barra que dóna al menjador, però NO uns fogons enganxats a la paret, a mig metre del sofà i mig més de la taula on es menja.
I em diu´l´home que si vull mirar´m-ho una mica més... donar-me una volteta pel pis... ¿?
Però què vol que miri? Si només obrir la porta del pis ja estava dins del saló, del menjador i de la cuina fins i tot!.
"Normalmente los tenemos amueblados, me sabe mal.." A mi peor, no et fot! "Normalmente van con sábanas, toallas y hasta sartenes". Però què diu aquest home? "Sábanas"?. Quin flipe.
Preu total de la broma? Doncs dos mesos de fiança, el mes en curs, i un percentatge de la renta de no se quin cony de tonteries que em diu...
O sea que para entrar son 4 meses, ¿no? - li dic jo. I ell fa cara de estar calculant complicadíssimes operacions matemàtiques i finalment em diu amb cara de resignació ´"Sí".
Jo faig un somriure irònic, ho sento, se´m escapa... I dic que no ho veig coherent, que ja se que no ho estableix ell això, però que no em sembla coherent.
Frase final estelar del super venedor de pisos "Pués se alquilan muy bien estos pisos, y las condicones son las mismas para todos eh...y la gente... la gente pasa por el aro, eh!".

MOLT MACO, SÍ SENYOR.

SI NO HO VEIG, NO M´HO CREC by Aru

Pujo a l´autobús i m´assec en un d´aquells seients que estan d´esquena i que es toquen per darrere amb un altre. No m´agrada gens anar d´esquena, però és l´únic que hi ha lliure, i estic rebentada. Pfff...vaig pensant en les meves coses, deixo caure el cap ...
-Ui...perdó! - li he donat un copet a la senyora de darrera
-Home...
-M´he arrepenjat sense voler. Perdoni.
- Home, és que no és el primer cop eh...- la dona té ganes de discutir tú!
-Bueno em sap greu, ja li he dit
-Home és que els seients són individuals - joder la tia...
-Molt bé senyora, que sí. Que m´he arrepenjat. Soc humana. Ja està...quanta intolerància!
-Però què s´inventa??- en aquest punt la dona crida indignada i tot l´autobús ens mira.- Si és vostè que s´ha tirat a sobre meu!- En sèrio eh. Tal i com us ho explico.
-Bueno senyora ja està eh!! M´he arrepenjat un cop, potser 2 i no me n´he adonat. M´he disculpat. YA VALE!!

La senyora calla d´una vegada, sorprenentment i jo em torno a girar disposada a seguir el meu trajecte. Al.lucinada. Penso que almenys la tia ja s´ha desfogat i no ho pagarà amb el marit (pobre, el compadeixo si és que el té) quan arribi a casa. S´ha d´estar realment molt amargat per enfadar-te TANT per una xorrada com aquesta ,oi?

UNA NOTETA by Aru

Hem inagurat una secció (aquí a la dreta) que es diu "Feu-hi una ullada", i és precisament per això, perquè mireu coses interessants.
He deixat el link d´un video del Peret on surto, (busqueu-me!) que vam grabar un dia a l´agost.
Nenes us enrecordeu?? Quin estress després a la barbacoa!
Però al final vam menjar eh!!...i beure una mica tb!
jeje

LES NOTÍCIES DE DIMECRES by Aru

Ahir vaig arribar a casa, em vaig posar còmoda, i em vaig disposar a llegir el "20 minutos" que m´havíen donat pel matí a l´entrada del metro. Ja sé que no és com un DIARI pròpiament dit...però almenys t´enteres de coses...i és gratis.

"Manuela Cañas fue al hospital creyendo que tenía un tumor y salió a los 4 días con un bebé"
? ? ?
Senyora....algun símptome havia de tenir, no? ...durant 9 mesos!! o què ha passat??
No segueixo llegint perquè és massa surrealista.

"Educació desoye al Consell Escolar que sugiere que las vacaciones de Navidad y Semana Santa pasen a llamarse vacaciones de invierno y de primavera"
Què???
Quina Tonteria. Suposo que és per rollos religiosos i tot això, però segur que el Consell Escolar té problemes més importants que resoldre que aquest!!!

Secció 20 minutos responde:
"Quiero darle una sorpresa a mi novio. Dime algo que le guste seguro."
Aviam nena tonta!!! es tu novio!!!! Dímelo tú!!!! No lo conozco de nada!!!!

En què pensa la gent???

...si és que pensa.

QUE TENIM CARA DE TONTOS? By Laia

Dissabte vaig anar a comprar a un supermercat d´aquests molt grans... que hi ha de tot i més, i quan havia fet ja casi tot el recorregut amb el meu carro, i estava arribant a la caixa, vaig trobar-me amb una secció amb un cartell ENORME vermell i daurat que deia "BON NADAL!" i a sota hi havia un taulell llarguíssim ple de massapans, turrons, xocolates i demés productes típicament nadalencs. Vaja, típics d´aquesta època en la que estem. Vaig llegir 2 cops el cartell i vaig mirar i remirar el taulell... sí, sí, productes nadalencs!.

Bon Nadal? Però ens prenen per imbècils? Collons! (perdó) que encara no ha acabat octubre!. Si no hem passat ni la castanyada!. Que ens hem d´ennuegar i fotre´ns-ho tot a la boca o què?. Les castanyes, els moniatos, els panellets, ... els turrons, el tortell de reis, ... ens "entatxonem" també els bunyols de quaresma?.

Cada cosa al seu moment senyors, per favor. La qüestió és vendre, no? El que sigui i quan sigui. Quina vergonya. Encara estic alucinant. Bon Nadal? jajajajajaja. Que irònics!.

Apa adéu, bona setmana... i feliç 2010!.

P.D. Una mica de coca de St. Joan? Va que està d´oferta!

pels seguidors... by Laia

Potser alguns recordareu l´història del noi aquell que va sol.licitar la beca... sí?
Només a nivell informatiu, i per arrencar-vos un somriure, si hoval, us diré que li han donat la beca. : )